ELS JOCS OLÍMPICS DE LONDRES DE 2012
POSSIBLEMENT ELS JOCS MILLOR ORGANITZATS
Els Jocs Olímpics de Londres, es van celebrar des del dia 27 de juliol fins al 12 d'agost, sent representats per 10.500 esportistes de 204 països. L'elecció de la ciutat anglesa, es va efectuar a Singapur el 6 d'agost de 2005 en competència amb París i Madrid. Aquesta última que mai havia organitzat uns Jocs, va passar la primera votació, però no va poder accedir a la fase final.
La capital espanyola, no obstant això, va superar a Nova York, Moscou, Alemanya, l'Havana, Rio de Janeiro i Istanbul, demostrant que estava capacitada per organitzar aquest esdeveniment olímpic. Per a Londres, va significar ser la tercera vegada que acollia uns Jocs Olímpics, que ja havia organitzat en els anys de 1908 i 1948.
El nou Estadi situat al Parc Olímpic, va ser construït en un antic abocador, que posteriorment es convertia en una àmplia zona industrial, situat en el sector de Stratford als afores de Londres, amb una superfície de 200 hectàrees. Tot aquest entorn va ser transformat en àmplies i frondoses zones verdes, on se situaria la Vila Olímpica i altres noves nou construccions esportives. Fora d'aquest eix principal, igualment es van remodelar altres espais ja construïts, convertint-los en seus de competició.
Aquest monumental Estadi, va ser construït pel gabinet d'arquitectes de l'australià Rod Seard, que va lliurar l'obra acabada l'any 2011, amb un cost en dòlars USA de prop de 526 milions Aquesta joia arquitectònica, conformada per més de 10.000 tones d'acer i una capacitat per 80.000 espectadors, va ser habilitada una vegada finalitzats els Jocs, per a una capacitat de 57.000 seients, dotant-lo d'una major fluïdesa, alhora que reduïa els costos de manteniment.
 |
| Vista àrea de la Vila Olímpica de Londres |
Com ha vingut succeint en moltes olimpíades durant les últimes dècades, la capital londinenca tampoc va poder assumir el pressupost inicial, que en aquest cas era de 3700 milions de dòlars USA, quantitat que gairebé es va quadruplicar, fins als 14.720 milions, a causa dels alts costos d'edificació d'altres instal·lacions, entre les quals es troba l'esmentada Vila Olímpica, i la remodelació d'antics equipaments esportius, nous vials de circulació i per sobre de tot, el dispendi que va comportar reforçar les mesures de seguretat, que solament per aquest concepte, van tenir un cost proper als 357 milions.
Aquest pressupost està considerat, com el més alt d'uns Jocs Olímpics, en les últimes dècades de la nostra època moderna.
LA INAUGURACIÓ DELS JOCS
Aquesta cerimònia, que va estar dirigida pel director i guanyador d'un Oscar Danny Boyle, la Reina Isabel II va portar a terme l’obertura, acompanyada pel Duc d'Edimburg, el príncep de Gales, membres de la Família Reial Britànica, l'arquebisbe de Canterbury Rowan Williams, l'alcalde de Londres, Boris Johnson i el primer ministre del Regne Unit, David Cameron. Al costat d'ells, estaven igualment, els presidents del Comitè Olímpic Internacional Jacques Rouge i del Comitè Organitzador Sebastian Coe.
 |
|
L’Estadi Olímpic i el pebeter en primer terme, en la Inauguració dels Jocs Olímpics |
Entre les personalitats assistents, es trobaven més de 120 caps d'estat i diferents líders polítics, entre els quals es pot esmentar a Ángela Merkel d'Alemanya, Dmitry Medvedez de Rússia, Joshihiko Noga de Japó, i la destacada presència de la Reina d'Espanya Donya Sofia, junt amb el Príncep Alberto de Mònaco i la primera dama d'Estats Units, Michelle Obama.
Igualment per part del món de l'espectacle, estaven entre altres celebritats, els actors Brad Pitt i Angela Jolie, destacant en l’àmbit de l’esport, la presència del considerat, com el més gran tots els temps, Mohamed Alí.
Entre els parlaments cal ressaltar les paraules del president del Comitè Olímpic, Jacques Rogge, quan al final del seu discurs, va dir que els Jocs tornaven a casa. amb la qual cosa va provocar la primera gran ovació d’aquest acte de obertura.
Una vegada efectuada la desfilada de tots els participants, es va realitzar el Jurament dels esportistes, a càrrec l'atleta Sarah Stevenson. L'encàrrec de fer arribar la flama olímpica fins al pebeter, va ser realitzat per un reduït grup de set joves promeses de l'esport de Gran Bretanya, els quals van encendre al uníson, el foc que il·luminaria els Jocs.
Cal esmentar que l'arribada de la bandera olímpica, va estar presidida per la música de la pel·lícula ALÍ, que interpretada per l'actor Will Smith, narra la vida del gran Mohamed Alí, el qual va tenir presencia física en aquest acte, encara que per breus moments, en portar aquest símbol olímpic, al costat dels joves portadors.
 |
| Mohamed Alí |
La seva aparició en pista, va provocar una atronadora ovació de tots els espectadors, que van voler fer patent el seu homenatge a aquesta icona de l’esport mundial. Una vegada hissada la bandera i el foc olímpic il-luminant l’estadi, es va donar per finalitzat aquest preàmbul protocol-lari, donant pas a un dels espectacles mes vistosos, de tota la història olímpica.
Una gran desfilada amb recreacions dels passatges més típics del Regne Unit, des de la seva mística i rural economia a la revolució industrial, continuant amb el pas de les seves gents i costums recordant els més remots i els moderns referents de la seva història.
Entre tot això, es va poder escoltar el màgic repicar de la campana més gran d’Europa, amb un pes de 27 tones, una meravellosa obra d'art, elaborada per a aquesta efemèrides per la Whitechapel Bell Foundry, la mateixa que va forjar a l’any 1858, la campana del Big Ben londinenç. El seu so es va escoltar, al donar entrada a una obra de Shakespeare, ja prevista en aquest gran acte d'obertura.
Totes aquestes emblemàtiques estampes, van ser amenitzades amb belles melodies de la banda anglesa Muse la composició de la qual Survival, va ser designada com la cançó oficial dels Jocs. Va tancar aquestes gairebé quatre hores de programació, la veu de Paul McCartney amb una de les seves cançons més esperades, HeyJude.
CURIÓS FINAL DE RECORREGUT DE LA TORXA
Amb el ritual de sempre, la torxa va ser encesa a la vall d’Olímpia pels rajos solars, en les ruïnes del Temple de Hera, sent lliurada per les sacerdotesses a l'històric nedador grec Spyros Gianniotis, campió de gran fons en mar obert, per donar inici a un recorregut per tot el país grec i incloent algunes de les seves illes.
Aquest recorregut per relleus, va tenir una durada de 7 dies amb final en l'estadi de marbre de Panatenaikos on va arribar el 17 de maig, per ser lliurat a la Princesa Ana del Regne Unit i embarcada l'endemà, a bord d'un avió batejat amb el nom de “Luciérnaga”, per aterrar a la Base Aèria de Cuidrose.
El trajecte del foc olímpic per tot el territori britànic, va ser realitzat per 3500 rellevistes, tenint una durada de 70 dies, durant la qual va visitar, Anglaterra, Escòcia, Irlanda del Nord i Gales amb una breu incursió en la República d'Irlanda per arribar a la capital britànica, el dia 27 de juliol, data de la inauguració dels Jocs.
El colofó d'aquest cerimonial, va començar quan la flama ja dins de la capital londinenca, va ser embarcada en una canoa patronejada pel futbolista David Beckhamn, qui la va lliurar a l'històric remer anglès, Steve Redgrave cinquè campió olímpic, una llegenda de l'esport anglès, que va ser l'encarregat de portar-la fins a l'estadi.
 |
| L’encés de la torxa a Olímpia |
Davant una enorme expectació, aquesta icona de l'esport britànic, la lliuraria a un reduït grup de 7 joves promeses de l'esport britànic, que van ser triats per antics i emblemàtics campions del Regne Unit, els quals al costat d'aquestes joves promeses, van donar una volta d'honor a l'estadi.
El nom d'aquests històrics responen a Lynn Davies atletisme, Duncan Goodhew natació, Kelly Holmes atletisme, Mary Peters pentatlón, Shirley Robertson vela, Daley Thompson atletisme i el propi Redgrave. El format de la torxa va ser un disseny de Barber Osgerby, conformada per 8000 forats, el mateix nombre dels seus portadors, i la distància del seu llarg recorregut.
UNA ESCENA MOLT TÍPICA D’HUMOR ANGLÈS
Però el punt àlgid de la nit, va estar en la recreació d'una escena de la pel·lícula de Games Bond 00, amb un curt metratge ideat pel director cinematogràfic Danny Boyle, amb la participació directa de la Reina Isabel II, on s'observa en la pantalla gegant de l'estadi, com Daniel Graig, emulant a l'últim James Bond l'agent de ficció 00, rescata a la regenti de 86 anys del Palau de Buckingham, des d’un partirien en helicòpter, cap a l'estadi olímpic.
 |
| La Reina Isabel II i Daniel Graig. dirigint-se a l’ helicòpter |
En aquest precís instant, mentre el públic estava visionant el salt del propi Craig i la Reina, saltant en paracaigudes, s'apaga la pantalla, i apareixen baixant lentament del cel, dos dobles, amb la mateixa vestimenta, des d'un aparell que sobrevolava l'estadi.
Proper a tocar el sòl, desapareixen els focus que giren cap a la llotja presidencial, on davant la sorpresa de tots, apareix La seva Majestat La Reina, igualment abillada amb el mateix vestit, al costat del seu espòs el príncep Felipe II, tot això en una difícil i extraordinària sincronització.
ELS FETS MÉS DESTACATS DELS JOCS
Per molt poc marge, es va perdre una ocasió històrica. Que tots els països participants, estiguessin representats per homes i dones. Tres països que mai van tenir presència femenina, Aràbia Saudita, Catar i Brunei, van trencar la seva tradició i van optar, encara que fora amb una participació molt reduïda, que les seves dones, estiguessin presents, en uns Jocs Olímpics. Però en canvi Barbados, Nauru, Sant Cristóbal i Nieves, solament ho van fer amb homes.
Aquests Jocs van destacar pel seu alt nivell en gairebé tots els esports, per la qual cosa a diferència d'altres edicions dels Jocs, els èxits individuals van quedar en certa manera, una mica enfosquits, encara que possiblement la gesta més assenyalada, fora la del kenià David Rudisha amb el seu or i record mundial, en la prova de 800 metres, amb la increïble marca d'1:40,91.
Encara que tanmateix el jamaicà Usain Bolt, per les seves tres medalles d'or, en 100 metres amb 9,63, amb nou rècord olímpic inclòs, 200 metres amb 19,32 seg. i el relleu 4 x 100 amb 36,84 seg. igualment nou rècord mundial, potser pogués compartir amb David Rudisah, per ostentar aquest honor.
 |
 |
| El kenià David Rudisha | El jamaicà Isain Bolt |
Altres destacades figures van ser la nord-americana Allyson Félix guanyadora de 3 medalles d'or en 200 metres i relleus de 4 x 100 i 4 x 400 metres llisos i el britànic Mohamed Farah, or en 5000 i 10000 metres.
Pel que fa a un altre candidat mereixedor de la proclamació del més destacat, va ser el nedador americà Michael Pheps, que igual que Usain Bolt, reeditant els seus èxits de Pequín, va aconseguir quatre medalles d'or en 100 papallona, 200 quatre estils, 4 x 100 quatre estils i 4 x 100 metres lliures i 2 d’argent en 200 papallona i relleus 4 x 100 metres lliures. Després d'aquest últim esdeveniment Phelps va anunciar la seva retirada definitiva de la competició, quan comptava amb 27 anys d'edat i acumulant en el seu poder un total 22 medalles d'or, en totes les seves intervencions olímpiques.
Un nedador de Xina, Sun Yang, va aconseguir sorprenentment un gran rècord mundial en la prova de 1500 metres lliures, en aconseguir la fantàstica marca de 14:31,02., havent guanyat prèviament l'or en els 400 metres lliures i l’argent en 200 metres lliures.
Seguint en natació i referent a les dones, va destacar poderosament l'holandesa Ranomi Kromowidjojo amb els seus ors i plusmarques mundials, en les proves de velocitat de 50 i 100 metres lliures.
 |
| Michael Phelps |
Cal assenyalar que tant l'atletisme com la natació, van aconseguir la collita més positiva de tots els esports, en aconseguir el primer 4 plusmarques mundials i altres 7 olímpiques, conjuntament entre homes i dones. Pel seu costat la natació, que sempre va tenir una brillant presència en tots els Jocs, va aconseguir 6 plusmarques mundials i altres 7 olímpiques, també compartides entre homes i dones.
Un fet a destacar va ser la presència de la judoka de 16 anys d'edat d'Aràbia Saudita, Wojdan Shaherkani, primera dona d'aquest país a participar uns Jocs Olímpics. Encara que és cert, que va ser a punt de no poder participar, atès que la Federació Internacional de Judo, no permet la utilització del hijab, però després de gestions amb la delegació d'Aràbia Saudi, es va arribar a un acord per concedir-li un permís especial, previ un retoc del seu hijab, que permetia cobrir-se el pèl. Aquest canvi respectava la sensibilitat cultural musulmana, alhora que li donava aquesta opció històrica de competir.
En la seva primera actuació, va haver d'enfrontar-se a la portorriqueña Melissa Mojica, en la categoria -78 quilos, que amb una gran experiència, però també amb molta suavitat, donat per la inexperiència del seu rival, solament va necessitar uns segons per fer un ippon, que li va donar la victòria.
L'altra participant de les dues que va presentar Aràbia Saudita, va ser la mig fondista Sarah Attar, que resideix i entrena a Califòrnia, que va arribar última en la seva sèrie dels 800 metres, enmig d'una gran ovació de tots els presents.
 |
| Sarah Attar, a l’arribada dels 800 metres |
Igualment cal fer esment, que tots aquests esportistes sense un rellevant historial esportiu, són convidats a participar mitjançant una wil card, per part del COI, sense haver de realitzar cap marca prèvia de preselecció, com succeeix amb tots els esportistes, que són inscrits directament pels seus propis països.
Un altre atleta que també va entrar en la història olímpica, va ser el sud-africà Oscar Pistorius, com a primer participant en uns Jocs, per la seva condició d'atleta amb doble amputació.
El tennis que ja va tenir en els Jocs de París de 1900 presència testimonial com a esport d'exhibició, amb el pas del temps com en altres esports, va aconseguir el seu lloc en el calendari oficial, sent precisament en aquests de Londres de 2012, després de més de 113 anys de la seva primera exhibició, on va aconseguir el seu cènit, quan el britànic Andy Murray i el suís Roger Federer, van jugar la final del torneig en les pistes del All England Club de Wimbledón, amb el triomf del primer.
Pel que fa referència a les dones, l'americana, Serena Williams, es va coronar com la reina femenina en vèncer a la russa María Sharapova en una disputada final. Cal assenyalar que en aquest torneig olímpic, en jugar-se a Wimbledon, van quedar sense efecte tots els protocols, que té establerts aquesta històrica pista. Per una vegada els tennistes van poder vestir-se com millor els semblava, i saltar-se per una vegada, tota la parafernàlia dels costums anglesos, en aquestes especials i elitistes pistes esportives.
 |
| La britànica Nicole Adams, primera campiona olímpica de boxa femení |
Per primera vegada en la cronologia d'esports olímpics, la boxa femenina va estar present en tres categories, pes mosca, lleuger i mitjà, amb la participació de 36 dones, sent la britànica Nicola Adams, la primera campiona, en vèncer per punts en la final, a la xinesa Ren Cancan.
Una de les relatives sorpreses que sovint succeeixen en uns Jocs, va ocórrer en futbol, on Mèxic arribant a la final, va derrotar a la gran favorita Brasil, pel tempteig de 2 gols a un. La tercera classificada va ser Corea del Sud.
Quant al medaller general, aquest va ser encapçalat per la delegació d'Estats Units, amb 104 medalles, seguit de Xina amb 88 i Regne Unit amb 65.
Aquestes medalles, que sempre és bo recordar, solament van ser al 100 % d'or, plata i bronze, fins als Jocs d'Estocolm de 1912. Seria a partir dels Jocs d'Anvers de 1920, quan sistemàticament anirien perdent part de la seva puresa, per l'adulteració dels seus metalls, arribant a aquests de Londres, on segons l'opinió generalitzada, serien compostos per aquests percentatges.
- Medalla d'or: Amb un 1,34% d'or, 7% de coure i 93% de plata.
- Medalla de plata: Amb un 93% de plata i el 7% de coure.
- Medalla de bronze. Tota ella aquesta fabricada en coure.
L'OMBRA DEL DOTPAGE ENFOSQUEIX ELS JOCS
Malgrat totes les previsions i el reforçament dels controls de dopatge, tampoc a Londres van poder solucionar aquesta xacra, que permanentment està tacant l’esport mundial. En diferents controls van ser caçats diversos esportistes, encara que set d'ells ho van ser en l'avantsala dels Jocs per la qual cosa, van ser expulsats dels mateixos, sense arribar a participar.
 |
| La neozenlandessa Valeie Adams |
Quant als participants que sí que van prendre part en els esdeveniments olímpics, a dos d'ells els foren retirades les medalles d'or. Ens estem referint a la llançadora de pes de Bielorússia Nadzeya Ostapchup, a la qual mitjançant la intervenció del COI va ser expulsada dels Jocs, després de donar positiu en una anàlisi d'orina, on es va detectar metenolona, medicament prohibit, ocupant el seu lloc, la neozelandesa Valerie Adams, guanyadora d'aquesta disciplina a Pequín - 2008, amb la qual cosa, va revalidar la seva medalla d'or en uns Jocs.
L'altre trist protagonista va ser l'albanès Hysen Pulaku, de 20 anys d'edat, especialista en aixecament de peses, per un positiu en ingerir el fàrmac estanozolol. Tots dos casos, van passar un posterior contra anàlisi, el qual va corroborar la presa d'aquests medicaments prohibits.
Altres esportistes, que no van poder superar els controls establerts pels organismes internacionals, van ser un judoka americà, una atleta sirià, una ciclista russa, un italià de marxa atlètica, una remera brasilera, un llançador bielorús, un saltador grec, un atleta colombià i una gimnasta uzbeka, tots ells varen ser expulsats dels Jocs.
LA MASCOTA DELS JOCS
La mascota dels Jocs, no va ser triada a l'atzar, sinó que té uns referents molt concrets. Els seus noms Wenlock i Mandeville provenen del poble Nuch Wenlock, situat al comtat de Shropshire, recordant que en aquest lloc el Baró Pierre de Coubertin, va ressuscitar l'any 1858, la idea de restaurar els Jocs Olímpics de l'Antiguitat.
 |
| Les mascotas Wenlock i Mandeville |
Aquestes mascotes estan carregades de símbols. L'altra mascota Mandeville, és el nom de la mascota dels Jocs Paralímpics de 2012, prové de l'hospital de Stoke Mandeville, situat en Aylesbury, capital del comtat de Buckinghamshire, on Ludwig Guttman va arribar en 1940, per engegar una unitat espinal, per ajudar a antics soldats que patien lesions medul·lars a practicar esport, organitzant competicions atlètiques per a esportistes amb cadires de rodes.
En 1948 paral·lelament amb els Jocs de Londres de 1948, Guttman va organitzar els Jocs Olímpics de Wenlock per a soldats discapacitats per la segona guerra mundial, que van ser el referent dels actuals Jocs Paralímpics.
Quant al disseny de les esmentades mascotes, aquestes van estar inspirades en les últimes gotes d'acer líquid, que va sobrar de la construcció de l'última vida de suport de l'estadi. El seu disseny es va deure a Michael Morpurgo, triant en principi una figura molt estranya, que gairebé espantava als nens, en comptes d'alegrar-los, que era del que es tractava.
Aquest personatge representava una figura amb braços i cames, però sense dits, amb un sol ull en el front, que en realitat era una càmera que observava i gravava tot el que trobava per davant. La insígnia que porten en el cap, és una reproducció que recorden els fars que porten les típiques taxis negres de la ciutat, sobre el seu capó. El cap de Wenlock té forma de podi, portant en els seus canells, uns braçalets amb els colors dels cèrcols olímpics.
Aquesta estrambòtica figura va ser presentada al maig de 2010, en un col·legi de primària de Londres, sent en principi rebutjada per ser massa abstracta i que no representava l'esperit dels Jocs, i a més segons alguns, s'assemblava més aviat a la creu gamada dels nazis, que no a un símbol dels Jocs. Però molt ràpid, gràcies a la seva divulgació per tota la ciutat, es va guanyar tant l'afecte de nens com de majors.
LA PROVA DE LA MARATÓ
La prova dels 42.195 metres, que tancava les competicions olímpiques, es va celebrar sobre les 11 del matí del dia 12 d'agost, en el The Mall, prop del Palau de Buckingham, amb una temperatura de 27 graus, en un emblemàtic recorregut pel centre de la ciutat, conformat per alguns estrets carrers londinencs, que li van donar a la prova tot aquest sabor ciutadà, que sempre desprèn la capital anglesa.
 |
| L’ugandès Stephen Kiprotich |
Prop d'un centenar de corredors van prendre la sortida, en una prova que van dominar des d'un principi, els atletes de Kenya i Etiòpia grans favorits de la prova, els quals fins al quilòmetre 35, van liderar la competició.
Seria a partir d'aquest punt, quan sorprenentment va sorgir l’ugandès Stephen Kiprotich, que sempre va ser al darrere dels kenians , quan va llançar un fulminant i definitiu canvi de ritme, que no van poder seguir, ni Abel Kirui ni Wilson Kipsang.
Els últims metres van permetre presenciar una frenètica lluita, entre l’ugandés Kiprotich i el keniata Abel Kirui, van arribar a la meta, amb un reduït marge de temps de tan sol 26 segons. El temps de Stephen Kiprotich va ser de 2h.08, 01 seguit d'Abel Kirui amb 2h 08, 27 i de Wilson Kipsang amb 2h.09,37.
Els esmentats atletes keniates, van lluitar fins a l'extenuació per aconseguir l'or, molt motivats pel desig de retre homenatge al seu compatriota Samuel Wanjiru guanyador en els anteriors Jocs de Pequín, el qual va morir un any abans d'acudir a Londres, en caure des de la balconada del seu pis en un estrany accident, que encara avui ningú ha pogut esclarir.
 |
| L’etiop Tiki Gelana |
Quant a les dones, aquestes van disputar la seva competició set dies abans que els homes, en el mateix recorregut que ells, imposant-se e un emocionant final l'atleta etíop Tiki Gelana, avantatjant tan sol per 5 seg. a la keniata Priscan Jeptoo i per 21 seg. a la russa Tatiana Petrova-Arjipova. La marca de Tiki Gelana va ser de 2h.23, 07 que representava una nova plusmarca olímpica, seguida com queda esmentat, per Priscan Jeptoo amb 2h.23,12 i la de russa Tatiana Petrova-Arjipova amb 2h.23,29.
LA PRESÈNCIA ESPANYOLA ALS JOCS
La Delegació Espanyola va estar composta per un total de 166 homes i 112 dones, sent l'atletisme, l'esport amb més esportista amb un total de 27 atletes, seguit del futbol amb 18 i tercer l'hoquei-herba amb 16 jugadors.
El portador de la bandera de l'equip nacional, que en principi havia de ser el tennista Rafa Nadal, va ser substituït a última hora pel jugador de bàsquet Pau Gasol, a causa d'un lesió que va sofrir el primer, en un partit de tennis .En la Cerimònia de Clausura el banderer d'Espanya. va ser el piragüista Saúl Craviotto.
 |
| Joel González, Medalla d’Or |
Entre els actius aconseguits, destaca el taekwondo, esport que per primera vegada, aconsegueix per a Espanya, una medalla d'or en la història d'aquesta disciplina. El seu autor el gironí Joel González, que ja ostentava la supremacia mundial en la categoria -58, a més dels títols de campió mundial i europeu. L'afegit a aquest èxit, va estar en les 2 medalles, amb la plata de Nicolás Garcia en - 80 kg en homes, i de Brigitte Yagüe en - 49 kg., en dones.
Altres grans èxits, van ser l'or conquistat per María Alabau en la classe RS:X i el trio format per Támara Echegoyen, Ángela Pumariega i Sofia Toro, també en vela, en clase Elliot. Aixi mateix cal destacar les 11 medalles de plata i altres 4 de bronze, en diferents especialitats, amb l'afegit dels 30 “Diplomes Olímpics” en diferents esports, balanç sol superat pels Jocs de Barcelona de 1992.
MEDALLISTES D’OR
|
Marina Alabau |
Vela |
Classe RS:X |
|
Joel González |
Taekwondo |
Categoria -58 kg. |
|
Támara Echegoyen |
Vela |
Classe Elliott |
|
Ángela Pumariega |
Vela |
Classe Elliott |
|
Sofía Toro |
Vela |
Classe Elliott |
MEDALLISTES D’ARGENT
|
Mireia Belmonte |
Natació |
200 metres papallona |
|
Mireia Belmonte |
Natació |
800 metres lliures |
|
Ona Carbonell |
Natació sincronitzada |
Duet |
|
Andrea Fuentes |
Natació sincronitzada |
Duet |
|
Javier Gómez Noya |
Triatlón |
Prova individual |
|
Brigitte Yagüe |
Taekwondo |
Categoria – 49 kg . |
|
David Cal |
Piragüisme |
C-1 1000 m. |
|
Nicolás García |
Taekwondo |
Categoria -80 kg . |
|
Saúl Craviotto |
Piragüisme |
Categoría K-1 200 m |
|
Equipo femenino |
Waterpolo |
Torneig femení |
|
Equipo masculins |
Basquet |
Torneig Masculí |
MEDALLISTES DE BRONZE
|
Maider Unda |
Lluita lliure |
Categoría 72 kg . |
|
Maialen Chourraut |
Taekwondo |
Especialidad eslalón |
|
Equipo femenino |
Piragüisme |
Torneu femenina |
|
Equipo femenino |
Natació sincronitzada |
Torneu femenina |
LA PRESÈNCIA DE L’ATLETISME ESPANYOL
Malgrat algunes bones actuacions, com les de Ruth Beitia, i els marxadors Beatriz Pascual i Miguel Angel López, l'actuació global del nostre atletisme, va ser bastant discreta, repetint-se el succeït a Pequín en 2008, amb el retorn a Espanya sense cap medalla.
ELS DIPLOMES OLÍMPICS DE L’ATLETISME
 |
| Rurth Beitia, la millor atleta en los Jocs de Londres |
Els guardonats amb “Diploma Olímpic”, serien la saltadora d'alçada Ruth Beitia, per la seva 4ª posició, la qual cosa representa ser la millor atleta espanyola en aquests Jocs.. El marxador Miguel Angel López, pel seu 5ª lloc en els 20 km marxa, el discòbol Frank Casañas, pel seu 7º i la marxadora Beatriz Pascual per la seva 8ª classificació en els 20 km. marxa, son els que van completar els quatre diplomes guanyats en atletisme.
La consecució de el “Diploma Olímpic” s'atorga a tots aquells esportistes classificats, des del 4t lloc al 8è, ambdós inclosos, en totes les disciplines i en tots els esport.
La classificació per països en atletisme va ser la següent: USA amb 29 punts, Rússia amb 18 i tercera Jamaica amb 13 fins a un total de 34 països, que almenys van guanyar una medalla.
EL FESTIVAL DE CLOENDA
Aquest festival de comiat, va començar a les 21 hores, amb la interpretació per la cantant anglesa Emeli Sandé de la cançó “read all a bout it” que va ser el tret de sortida, per donar pas a un brillant carrusel d'actes, tal com es mereixien aquests memorables Jocs, considerats com una organització d'altíssim nivell.
Aquesta cerimònia, dissenyada per Kim Gavin, va ser un tribut a la música del Regne Unit, titulada “Simfonia de música britànica” amb una desfilada inacabable de les millors cançons britàniques dels últims 50 anys, veient actuar a cantants tan carismàtics com, els Rollings Stones, Mike Oldfiel, The Who, Ray Davis, Emile Sandé, Muse, les Spice Girls, entre altres destacats cantants melòdics, de la història musical de les Illes Britàniques.
 |
| John Lennon |
Però si hem d'escollir un moment emotiu, aquest sens dubte serà el record a John Lennón, la cançó del qual Imagine, interpretada per un petit grup de nens vestits de blanc. Al mateix temps que apareixia la seva imatge en la pantalla de l'estadi, en un vídeo dissenyat per la seva vídua Yoko Ono, que va emocionar a tots els espectadors.
Però tampoc es pot oblidar, escoltar la veu de Freddie Mercury, el desaparegut membre de Queen, quan se’l va visionar en la pantalla de l'estadi, interpretant la seva famosa melodia Freedom.
Tot seguit, van desfilar en fila índia, els banderers dels països participants, darrere dels quals van seguir per grups, els components de la resta d'esportistes. Tots ells després d'efectuar una volta a l'estadi, van anar a ocupar els seus espais reservats, en la gespa, des d’ on van poder contemplar la resta de la cerimònia i participar al final, a la desbaratada festa, que sempre apareix al final dels Jocs.
Una vegada formats a les seves respectives zones, es va procedir a la proclamació dels vencedors de la prova de marató, disputada al matí, L'arribada, d'aquesta clàssica prova, en comptes d’efectuar-se en l'estadi olímpic, es va realitzar en els limítrofs del propi Palau de Buckingham, sent coronat com a campió, l’ugandés Stephen Kiprotich.
 |
| La bandera olímpica,de Londres a Rio |
En l'apartat de parlaments, en presència de les personalitats convidades, van destacar els efectuats pel president del Comitè Organitzador, Sebastian Coe amb esment especial a les forces de seguretat, i als més de 40.000 voluntaris, sense els quals aquesta memorable efemèrides, no hagués estat possible realitzar.
Així mateix el president del Comitè Olímpic Internacional Jacques Rogge, després d'unes breus paraules d'agraïment a tots els estaments oficials del Regne Unit, va fer lliurament de la bandera olímpica a l'alcalde de Londres Boris Johnson, que al seu torn la va lliurar al seu homòleg de Rio de Janeiro, Eduardo Paes, seu dels propers Jocs en 2016.
Quan només passava un minut de les 12 de la nit, es va extingir la flama olímpica, alhora que apareixien en escena, el grup The Who, interpretant la cançó My Generation, que va ocasionar el disloqui final de tota la família olímpica, en el centre de l'estadi.
He d’esmentar que tots aquests esdeveniments, van ser acompanyats d’uns inacabables focs artificials, tant dins de l’estadi, com a tot l’entorn de la capital anglesa.
LA MEDALLA DELS JOCS
| Campions Olímpics | |||
|
100 metres llisos |
Usain Bolt |
9,63 r.o |
JAM |
|
200 metres llisos |
Usain Bolt |
19,32 |
JAM |
|
400 metres llisos |
Kirani James |
43,94 |
GRN |
|
800 metres llisos |
David Rudisha |
1:40,91 r.m. |
KEN |
|
1.500 metres llisos |
Taufik Majlufi |
3:34,08 |
ARG |
|
5000 metres llisos |
Mohamed Farah |
13:41,66 |
GBR |
|
10000 metres llisos |
Mohamed Farah |
27:30,42 |
GBR |
|
110 metres tanques |
Aries Merrit |
12,92 |
USA |
|
400 metres tanques |
Félix Sánchez |
47,63 |
DOM |
|
3000 obstacles |
Ezequiel Kemboi |
8:18,56 |
KEN |
|
Marató |
Stephen Kiprotich |
2h.08:01 |
UGA |
|
Salt d'alçada |
Ivan Ukhoy |
2.38 |
RUS |
|
Salt amb perxa |
Rènaud Lavillenie |
5.97 r.o |
FRA |
|
Salt de llargada |
Greg Rutherford |
8.31 |
GBR |
|
Triple salt |
Christian Taylor |
17.81 |
USA |
|
Llançament de pes |
Tomasz Majewski |
21.89 |
POL |
|
Llançament de disc |
Robert Harting |
68.27 |
GER |
|
Llançament de martell |
Krisztián Pars |
80.59 |
HUN |
|
Llançament de javelina |
Keshorn Walcott |
84.58 |
TRI |
|
20 km marxa |
Ding Chen |
1h.18:46 r.o. |
CHN |
|
50 km . marxa |
Sergéi Kirdiapkin |
3h.35:59 r.o. |
RUS |
|
Decatló |
Ashton Eaton |
8.869 p. |
USA |
|
Relleus 4 x 100 metres |
Equipo de Jamaica |
36,84 r.m. |
JAM |
|
Relleus 4 x 400 metres |
Equipo de Bahamas |
2:56,72 |
BAH |
| Campiones olímpiques | |||
|
100 metres llisos |
Shelly.Ann Fraser |
10,75 |
JAM |
|
200 metres llisos |
Allyson Felix |
21,88 |
USA |
|
400 metres llisos |
Sanya Richards-Ross |
49,55 |
USA |
|
800 metres llisos |
María Savinova |
1:56,19 |
RUS |
|
1500 metres llisos |
Ash Cakir Alptekin |
4:10,23 |
TUR |
|
5000 metres llisos s |
Meseret Defar |
15:04,25 |
ETH |
|
10000 metres llisos |
Tirunesh Dibaba |
30:20,75 |
ETH |
|
100 metres tanques |
Sally Pearson |
12,35 r.o. |
NZA |
|
400 metres tanques |
Natalia Antiuj |
52,70 |
RUS |
|
3000 m . obstacles |
Yulia Zaripova |
9:06,72 |
RUS |
|
Marató |
Tiki Gelana |
2h.23:07 r.o. |
ETH |
|
Salt d' alçada |
Anna Chicherova |
2.05 |
RUS |
|
Salt amb perxa |
Jennifer Suhr |
4.75 |
USA |
|
Salt de llargada |
Brittney Raese |
7.12 |
USA |
|
Triple salt |
Olga Rypakova |
14.98 |
KAZ |
|
Llançament de pes |
Valeri Adams |
20.70 |
NZA |
|
Llançament de disc |
Sandra Perkovié |
69.11 |
CRO |
|
Llançament de martell |
Tatiana Lysenko |
78.17 r.o. |
RUS |
|
Llançament de javelina |
Barbora Spotáková |
69.55 |
CZE |
|
20 km . marxa |
Elena Lashmanova |
1h.25:02 r.m. |
RUS |
|
Heptaló |
Jessica Ennis |
6.955 p. |
GBR |
|
Relleus 4 x 100 metres |
Equipo de USA |
40,82 r.m. |
USA |
|
Relleus 4 x 400 metres |
Equipo de USA |
3:16,88 |
USA |
LA MASCOTA OLÍMPICA
Fonts d'informació:
Llibres de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme (AEEA)
Recerca per Internet
Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí
Arxius de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA)
Llibres de la International Athletic Foundation
Referents de l’IAAF World Rècords
Documentació pròpia
Febrer de 2013