ELS JOCS AFRICANS DE 1965 – 2015

UNA OBLIGADA INTRODUCCIÓ

 

Banderes nacionals africanes

La celebració dels actuals Jocs Africans, no va ser un fet d’avui per demà, sinó tot el contrari, va esdevenir una llarga i complicada trajectòria que al cap d'uns llargs anys, tindria una positiva incidència per a l'esport, no solament en el continent africa, sinó també per a l'asiàtic i fins i tot per a l'europeu i mundial.

 

S'ha de puntualitzar, que tot va començar ala dècada dels anys vint quan el propi ComitéOlímpic Internacional ( CIO ) va intentar organitzar uns Jocs Africans, impulsats pel seu propi president, el francès Pierre de Fredy, Baró de Coubertin tenint previst realitzar-los, entre els anys de 1925 i 1927, pels quals també hi havia dues candidatures preparades, que van ser Alger i Alexandria, però mai es van poder realitzar, segons es va dir, per “problemes tècnics” per no dir polítics o religiosos.

 

Poderoses nacions europees, tenien sota el seu protectorat a molts països africans, i en certa manera, tenien por d'augmentar les seves ànsies independìstes, atès que la seva participació comportava desfilar sota el seu himne i la seva bandera nacional.

 

Pierre de Fredy

Alger que en principi havia acceptat organitzar-los a l’any 1925, va renunciar a ells, pels mateixos problemes, per la qualcosael CIO va proposar ajornar-los fins a l'any 1927 amb Alexandria com a organitzadora. Però una vegada mes, també pels mateixos “problemes tècnics” la ciutat egípcia va haver de suspendre'ls per falta d'inscripcions, atès que només es van presentar, Egipte i Àfrica del Sud, per la qual cosa van haver d'ajornar-los tot esperant que arribessin millors temps.

 

Davant aquestes dificultats, es va haver de deixar passar el temps, tot esperant una nova oportunitat, que es va presentar, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial. Va ser en els històrics Jocs Olímpics de Londres de 1948, que van ser una vegada més, el punt de partida per recuperar tota la dinàmica esportiva mundial que hi havia, abans d'esclatar l’esmentat conflicte bèl·lic.

 

Va ser per una iniciativa del politòleg egipci i membre de la Casa Real, Mohamed Taher Pacha, pel seu parentesc, com a nebot del Rei Faruk, i membre tant mateix del Comitè Olímpic Internacional, al qual va proposar l'organització d'uns Jocs del Mediteráni, que podria substituir aquell frustrat projecte dels anys vint.
 

Segons la seva visió, en tractar-se d'un àrea més reduïda, es podrien afegir els països del Sud d'Europa banyats pel nostre mar, per poder compensar l'absència d'alguns països africans, que difícilment podrien accedir, entre altres motius, per la seva manca de recursos econòmics.

 

Es creia que això, podria suposar una eina més fàcil per a l'aproximació de les nacions africanes, i un diàleg més fluït, per a l'enteniment i unió d'aquests països.Aquesta coherència va ser molt ben acollida i acceptada per la comissió del CIO que en una reunió celebrada el 28 d'abril de 1949 a Roma, va proposar que fos la ciutat egípcia d'Alexandria la seu triada, atès que ja havia optat organitzar aquells Jocs Africans en 1929.

 

Davant l'evidència de l'èxit que van tenir aquests Jocs Mediterranis, la idea dels Jocs Africans va continuar molt viva en la ment del Comitè Olímpic Internacional, fins que quaranta anys més tard d'aquell llunyà projecte, van poder constatar que aquell somni no era una quimera, sinó una autèntica realitat.

 

La primera aparició va tenir efecte a la ciutat congolesa de Brazzaville l'any 1965, sent aquesta mateixa ciutat, la que organitzaria l'onzena edició, coincidint amb el “50 Aniversari dels Jocs”, la qual s’està desenvolupant-se, a l'esmentada ciutat entre els dies del 4 al 19 de setembre de 2015.

 

 

Una vegada finalitzats aquests primers Jocs que van ser un èxit total, es constitueix el Consell Superior de l'Esport a Àfrica –CSSA – que controla tota l'activitat esportiva d'aquest continent, dotant-li tota la serietat i rigor, que fins llavors, amb prou feines existia.

 

Pot dir-se, que gràcies a la idea d'aquest Jocs, es van poder organitzar els Jocs de laMediterrània, que posteriorment a causa del seu èxit, van obrir les portes de bat a bat, perquè aquest esdeveniment, fos un esdeveniment fitxe al calendari d’esports internacionals.

 

Una vegada més s'ha de recordar, que l'esport va vèncer a la política amb la constància que aquell primitiu i incipient esport rural del continent africà, vetat per tants “problemes tècnics” dels seus propis països, seria amb el pas del temps, un planter d'esportistes per a la majoria de països del món

 

MISCELÀNIES ESPORTIVES

 

Aquesta recopilaciòn es fonamenta amb l'atletisme, però sense oblidar altres esports, que també van tenir les seves anècdotes, que igualment es comenten en aquest històric dels Jocs Africans.

 

Aquestes es van repartir, entre els atletes d'Àfrica equatorial de l'Oest i els de l'Est africà. Si en el primer van destacar els especialistes de velocitat, concursos i llançaments, en la part oriental, on se situen les altes planícies, ho feien els corredors de mig fons i gran fons.

 

El keniata Kipchoge Keino

Uns noms a retenir en la primera edició, van ser els atletes de Kenya, Wilson Kiprugut, doble medalla d'or en 400 i 800 metres llisos i el seu compatriota Kipchoge Keino, igualment doble guanyador en els 1500 i 5000 metres llisos, considerats a l'altura dels millors especialistes del món, i la punta de llança del que molt aviat arribaria darrere d'ells, procedent de tot el continent africà.

 

En aquesta edició no es va disputar la prova de marató, sent substituïda per la mitja marató, resultant guanyadors en homes, el eritreu Zersenay Tadese amb un temps de 1h.03:11. mentre per a les dones ho feia l'atleta etíop Mamitu Deska, amb una marca de 1h.12:42. Ambdues proves es van celebrar el 17 de setembre de 2015.

 

La República de Sud-àfrica, que va ser expulsada del moviment olímpic l'any 1964, pel tema del “Apartheid ”, deixant d’assistir a aquests Jocs, fins a l'any 1991 a la ciutat d'Harare-Zimbabwe, una vegada solucionats els seus problemes polítics, que tant de repercussió van tenir al món.

 

Un altre país que va aconseguir participar en els Jocs, va ser la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). per una decisió unànime de la “Associació de Comitès Olímpics Nacionals d'Àfrica”ACNO, impedint alhora, la participació del Marroc, per vulneració dels drets humans del poble sahrauí.Amb aquesta decisió, que va coincidir amb el “50èAniversari d'aquests Jocs” la (RASD) deixa de ser l'únic país absent al continent africà, en el si del seu Comitè Olímpic.

Aquesta competició, gairebé desconeguda a Europa i al món, és en canvi en el continent africà, un extraordinari esdeveniment d'alt nivell, tant de participació com de registres per al seu esport. Si en els primers Jocs de Brazzaville -1965, va haver una presència de 2500 esportistes representant a 29 països, en els últims celebrats a Brazzaville-2015, aquestes mateixes estadístiques ens diuen, que es van arribar a més de 8000 participants en representació de 49 nacions.

 

En el còmput de medalles aconseguides, va destacar amb gran amplitud, la delegació d'Algèria que va aconseguir un total 761 medalles, desglossades amb 218 d'or, 243 de plata i 300 de bronze.

 

En segona posició es va classificar Angola, amb un total 59 medalles, repartides amb 15 d'or, 17 de plata i 27 de bronze, que parla per si solament, de l'abisme que existia, entre els diferents països africans en aquells temps.

 

El llançador kenià Julius Yego

Per primera vegada, els atletes de la part oriental africana, van començar a dominar en proves de llançaments amb registres d'una gran qualitat internacional, com poden ser considerats els llançaments del kenià Julius Yego amb un llançament de 92.72 en javelina, que constitueix la millor marca mundial de l'any 2015, gesta que aconsegueix per primera vegada un llançador africà.

 

Un altre atleta de la part oriental d'Àfrica, és el llançador egipci Mustafá El Gamel, guanyador en llançament de martell amb un tir de 72.92m. Aquest mateix atleta posseeix des de l'any 2014, l'actual rècord africà d'aquesta especialitat, amb una marca de 81.27m. de contrastada qualitat internacional.

 

La inestabilitat constant en aquest continent, segueix fluctuant sempre inesperadament. En la vigília de la final de futbol, que s’havia de disputar avui, entre les seleccions de Senegal i Burkina Faso, va haver-hi en aquest últim país un cop d'estat, que deixa en espera la disputa d'aquesta final. Un fet com aquest va succeir a Bamako en 1999, que va obligar a suspendre aquells Jocs.

 

Cal assenyalar que en aquest “50è Aniversari” els organitzadors van decidir facilitar l'entrada lliure a l'estadi, per tots aquells que volguessin veure aquest esdevenimen.

 

ELS MILLORS D’AQUESTS JOCS

 

L’egipci Mustafá El Gamel, guanyador a martell amb        un tret de 79.92m	L’egipci Ihlbe-Sayed guanyador a javelina amb un tret de   amb 85.37m

 

                                                      PAÏSOS ORGANITZADORS DELS JOCS

 

	Brazzaville -1965		Bamako- 1969		Lagos- 1973		Argel- 1978
	El Cairo- 1991		Harare-1995		Johannesburgo-1999		Abuja-2003
	Argel-2007		Maputo-2011		Brazzaville- 2015

La ciutat de Bamako, va haver de renunciar a organitzarels jocs de 1969 a causa d'un cop militar

 

En les taules que segueixen a continuació, es reflecteixen en primera fila, els guanyadors dels primers Jocs de Brazzaville-1965 mentre en la segona, els que ho van fer en l' última edició a Brazzaville- 2015 . En la tercera, ombrejada en color verd, es mostren als actuals plusmarquistes d'Àfrica amb el nom de les ciutats i l’any, en varen ser assolides.

 

En la primera de les columnes, amb color vermell, apareixen els noms de les ciutats i l'any en què es produeix la primera aparició noves proves, incorporades al calendari de competicions.

 

Però també és veritat, que entre aquest llarg temps existeix un ampli espai en el qual es van produir registres d'alt nivell. Però en aquest cas, la qual cosa es pretén és constatar la diferència que existeix, entre aquells anys de 1965 i els l'actual de 2015 després de 50 anys d'història d'aquests jocs.

 

   TAULA DELS HOMES

100 metres llisos

 

200 metres llisos

400 metres llisos

 

800 metres llisos

 

1500 metres llisos

 

5000 metres llisos

 

10000 metres llisos

Mitja Marató

Marató

 

3000 metres obstacles

 

110 metres tanques

 

400 metres tanques

 

Salt d’altura

 

Salt amb perxa

 

Salt de llargada

 

Triple salt

 

Llançament de pes

 

Llançament de disc

 

Llançament de martell

 

Llançament de javelina

 

Decathló

 

20km. marxa

 

Relleus 4 x 100 metres

 

Relleus 4 x 400 metres

 

TAULA DE LES DONES

100metres llisos

 

200 metres llisos

 

400 metres llisos

 

800 metres llisos

 

1500 metres llisos

5000 metres llisos

10000 metres llisos

Marató

 

3000 metros obstacles

 

100 metres tanques

 

400 metres tanques

 

Salt d’altura

 

Salt amb perxa

 

Salt de Llargada

 

Triple salt

 

Llançament de pes

 

Llançament de disc

 

Llançament de martell

 

Llançament de javelina

 

Heptahló

 

20 km. marxa

 

Relleus 4 x 100 metres

 

Relleus 4 x 400 metres

                                             LES MILLORS D’AQUESTS JOCS

 

L’atleta de Zàmbia, Kabange Mupopo	Marié-Josée Ta Lou, de Costa de Marfil

 

ABREVIATURES DE PAÏSOS

 

GHA Ghana, NGR Nigeria, CIV Costa de Marfil, NAM Namibia, KEN Kenia, RSA Sud d’Àfrica, MAR Marroc, ETH Etiopia, ZAMZ ambia, MLI Mali, UGA Uganda, EGY Egipte, ALG Argelia, TUN Tuníssia, SEN Senegal, CMR Camerun, CGO Congo, MRI Mauritania, SEI Seychelles, MIR Mauritania, BFA Burkina Faso, BOT Botswana, BUR Burundi, BEN Beni

 

Fonts d’informació:

Llibres de l’Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA))
Recerca per Internet

Arxius de José María García, President d’ Honor de la (AEEA)
Llibres de la International Athletic Foundation (IAAF)

Apunts del bloc de Paül Martín
Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí.
Llistats informàtics de la Real Federació Espanyola d' Atletisme. (RFEA)

Apunts de Wikipedia
Documentació pròpia

 

Setembre de 2015