ELS JOCS OLÍMPICS DE PEQUÍN DE 2008
UNA ELECCIÓ MOLT PROBLEMÀTICA
Els Jocs de la XXIX Olimpíada, a Pequín van tenir efecte, entre el 8 i el 24 d'agost, després d'unes agres i llargues discussions. Una part de la comunitat internacional, consideraven que la capital xinesa no era la idònia per organitzar un esdeveniment d'aquest calibre, i fins i tot es va proposar un boicot als Jocs.
Un dels punts forts que esgrimien eren les violacions als drets humans, l'alta contaminació atmosfèrica de la pròpia capital, la falta d'una adequada infraestructura esportiva, així com les precàries xarxes de comunicació.
Tots aquests inconvenients xocaven frontalment amb la posició del Comitè Olímpic Internacional COI de la qual el seu president en aquell moment, Juan Antonio Samaranch, i més tard el seu successor Jacques Rogge, van ser uns acèrrims partidaris que la capital xinesa, fos la seu triada com a premi a la seva contribució a l'esport.
Per la seva banda el govern xinès al·legava que tots aquests suposats problemes, que van sorgir arran de la seva elecció en 2001, era part d'una campanya de descrèdit polític i ideològic, per poder desestabilitzar al règim comunista, per la qual es regia la República Popular de la Xina.
El govern xinès tenia molt clar els objectius que pretenia aconseguir, que no eren uns altres, que donar a conèixer a la civilització mundial, la influència de la cultura xinesa i la seva capacitat organitzativa, com ho tenia molt clar també, el Comitè Olímpic Internacional CIO.
Afortunadament en aquest polèmic tema, es van poder suavitzar posicions, i fins i tot la pròpia Xina de Taipei, va participar en aquests Jocs, que estaven cridats a ser un dels majors esdeveniments esportius de tota la història olímpica.
EL COST MÉS ELEVAT DE TOTS ELS JOCS
 |
|
Imatge de la modernitat de Pequín, l'any olímpic |
Aquest elevat cost es va deure entre altres decisions a la construcció de 12 noves instal·lacions esportives i a 19 remodelacions d'unes altres ja construïdes, sent el major percentatge les referents a l'edificació de l'Estadi Nacional de Pequín i del Centre Aquàtic Nacional.
Com ha vingut succeint en anteriors Jocs, es va haver de construir i ampliar diferents vies de comunicació del país, com van ser l'ampliació d'una nova terminal internacional, en l'aeroport de Pequín i de la xarxa del metro, com també habilitar temporalment els circuits de la prova de marató, ciclisme i marxa atlètica.
Totes aquestes obres es van repartir entre la capital, i les subseus que van acollir diferents competicions, que van ser Oinhuangdao, Xangai, Shenyang, i Tianjin, referent al futbol, mentre que a Quingdao es van realitzar les proves de vela, afegint-se també Hong Kong, com a recurs a les mesures sanitàries que existien a Xina. Aquest fet va obligar al govern i al Bocob, a traslladar la seu hípica a la seva regió administrativa especial, d'Hong Kong, que donat aquest estatus, li permet tenir el seu propi comitè olímpic, amb la qual cosa, el problema va quedar solucionat.
 |
| La torxa de Pequin |
Cal esmentar, que aquest tipus de designació, és la segona que succeeix en la història olímpica, recordant que ja en els Jocs de Melbourne de 1956, l'organització dels mateixos, va haver de traslladar aquesta mateixa prova a la capital sueca d'Estocolm, pels similars problemes.
Tots aquests entrebancs, que gairebé sempre ocorren en unes olimpíades, va tirar per terra el pressupost inicial estimat en prop de 13.000 milions de yuanes, equivalents a 1.180 $ encara que s'estima pels estudis realitzats d'aquest concepte, es va excedir uns19,5 milions de yuanes.
L'OBERTURA MAJESTUOSA DELS JOCS
La data d'obertura va ser triada pel propi Comitè Organitzador, encara que es va dir que va ser el Govern Xinès qui va imposar aquesta data, condicionada pel número vuit, el nombre de la sort per a la comunitat xinesa, amb el significat de molts diners i molta fortuna. Aquest nombre es present, tant en el dia, el mes i l'any 8-08-2008, a la qual cosa el CIO no va oposar cap inconvenient.
 |
|
L'Estadi Nacional en la Inauguració dels Jocs |
Aquesta gran efemèrides va comptar amb la presència de 10.900 esportistes representant a 204 països, lleugerament superior a l'última cita d'Atenes. El seu cost va ser gairebé el triple, dels anteriors Jocs de la capital hel·lena (44.000 milions de dòlars) i considerat fins llavors, com el més costós de tota la història.
Una vegada efectuat la desfilada, i mentre en diversos sectors de Pequín, s'elevaven una gran quantitat de globus amb els cèrcols olímpics, i l'encesa d'un gran carrusel de focs artificials, es procedia al lliurament de la bandera olímpica, portada per un grup de nens de 56 ètnies xineses, que sota els seus propis càntics, la lliurarien a oficials de l'exèrcit xinès, que serien els encarregats d'hissar-la en el masteler de l'estadi.
Aquesta cerimònia va estar presidida per Hu Jintao, el càrrec més alt del país xinès, davant una munió de prop de 100.000 espectadors, en l'Estadi Nacional de Pequín conegut popularment com el “Niu d'Ocell”, estant acompanyat per les més altes personalitats de l'esport mundial i prop de 100 Caps d'Estat així com també, pel president del Comitè Organitzador, Liu Qi.
 |
| El president Jacques Rogge |
Aquesta gran joia dels Jocs, va ser dissenyada per la signatura d'arquitectes Herzog & De Meuron, sent considerada com una de les estructures d'acer més gran del món.
El Jurament dels esportistes el va realitzar la jugadora de tennis de taula, Zhang Yining, sent el portador de la flama olímpica en el seu últim relleu, el gimnasta Li Ning, que mitjançant un sofisticat mecanisme adossat a la seva esquena, va ser elevat cap a l'alt de l'estadi, com si corregués per l'espai, fins a encendre el pebeter.
Després d'una interminable successió d'estampes del folklore xinès, amb al·legories a la Gran Muralla, La Ruta de la Seda, als Guerrers de Terracota, i altres aspectes de la vida quotidiana al país xinès i dels seus referents, la interpretació de l'himne oficial dels Jocs a càrrec de la cantant anglesa Sarah Brigtman, que repetia actuació, després dels memorables Jocs de Barcelona 1992, i el famós cantant xinès de música pop, Liu Huan, que van interpretar de forma magistral, el tema oficial dels Jocs, You and em, amb el qual, s'arribava al brillant colofó final, que mereixia aquesta fastuosa vetllada d'obertura.
Es calcula que van veure aquest esdeveniment, al voltant d’antre els 1.000 milions i 2.500 milions i fins i tot algunes opinions parlaven de prop dels 4.000 milions, de televidents de tot el món. Encara que aquestes xifres eren molt difícils de quantificar, estava clar que era la cerimònia olímpica més vista de tots els temps.
ELS GRANS MOMENTS
Aquests Jocs de Pequín han estat un dels més brillants de la història, on en gairebé tots els esports, es van aconseguir grans gestes que seran els referents a superar per a les noves generacions.
 |
| L’americà Michael Phelps |
El fabulós nedador americà, Michael Phelps, va ser considerat com l’esportista més destacat d'aquests Jocs, en aconseguir guanyar 8 medalles d'or, amb record mundial inclòs en totes elles. Aquestes van ser les proves:100 papallona, 200 papallona, 200 lliures, 200 quatre estils, 100 quatre estils, 400 quatre estils i els relleus de 4 x 100 lliures i 4 x 200 lliures, superant el record del seu compatriota Marz Spitz, des dels Jocs de Múnic-72.
Alhora es va convertir, com l'esportista que més medalles va guanyar, en una mateixa olimpíada, que sumades a altres anteriors, eleven el seu palmarès, fins a les 14 medalles daurades, gesta única en la història olímpica.
Com no podia ser menys, també la natació va continuar amb el seu moment estel·lar, quan l'equip d'Estats Units en la prova de 4 x 200m va guanyar la final a Xina, amb un temps de 7:53,42 amb la qual, va acabar amb el regnat mundial, que durant 17 anys va establir l'equip de la República Democràtica d'Alemanya. L'equip americà va estar format per Natalie Coughlin,Carly Piper, Dana Vollmer i Kaitlin Sandeno.
En les proves d'atletisme en categoria masculina, es van batre 10 rècords olímpics, entre ells 3 mundials, mentre en la categoria femenina les plusmarques superades, van ser 5 entre les quals, hi havia dos nous topalls mundials.
 |
| El jamaicà Usain Bolt |
Però si parlem del millor atleta d’aquests Jocs, aquest sens dubte va ser el jamaicà Uasin Bolt guanyador de 3 medalles d'or, en les proves de 100 metres amb 9,96 seg. 200 metres amb 19,30 seg. i relleus de 4 x 100 metres amb 37,10 seg. totes elles, amb rècord mundial inclós.
Un altre atleta que va brillar amb llum pròpia va ser el etíop Kenenisa Bekele, amb els seus 2 ors en 5.000, amb una marca de 12:57,82 i 10000 metres, amb un temps de 27:07,17. els quals significant dos nous records olímpics.
Una marca molt significativa , la va aconseguir novament la piragüista alemanya Bitgit Fischer, que superant-se una vegada més, aconseguia la medalla d'or en 500 k-4 i la de plata en 500 k-2 amb el que es va convertir, en la primera esportista en guanyar medalles d'or, en sis diferents Jocs, i la primera dona en medalles d'or guanyades sense interval durant 24 anys.
 |
| Leontien Zijlaart van Moorsel |
Un fet a destacar, ho va constituir l'actuació de la ciclista holandesa, Leontien Zijlaard van Moorsel, l'esportista més laureada en la història del seu país, i medallista en els anteriors Jocs de Sidney 2000, que recuperant-se d'una greu lesió soferta a Atenes 2004, arran d'una caiguda soferta en la prova de ruta, va poder recuperar-se a temps per acudir a Pequín 2008 i revalidar els seus títols en la prova de contra-rellotge en ruta i el bronze en la persecució individual en pista.
Una inesperada sorpresa, la va proporcionar l'equip d'Argentina, en batre, contra pronòstic, al tot poderós equip d'Estats Units, pel tempteig de 89 a 81 en semifinals i imposar-se en la final a Itàlia per 84 a 69 punts.
 |
| Yelena Isimbàyeva |
L'atleta grega Fani Halkia que a punt va estar de retirar-se de l'atletisme, va voler participar per última vegada en aquests Jocs, guanyant l'or en la prova de 400 metres tanques, però batent en una les semifinals el rècord olímpic amb una marca de 52,77 seg.
Quant a les dones, sens dubte les heroïnes van ser les atletes russes Yelena Isinbáyeva en perxa amb 5.05 metres i Gulnara Samitova en 3000 obstacles amb 8:58,5 seg. ambdues, amb medalla d'or i plusmarca mundial inclosa.
Una gesta que va donar molt que parlar, per la singularitat del seu protagonista, es de l’especialista turca en halterofília, Nurcan Taylan , la qual, amb un pes de 48 kg i una alçada d'1.50 m, va establir 2 rècords mundials, en l'especialitat d'arrencada amb 97,5 Kg. i un total de 210kg, sent la primera esportista turca, a guanyar una medalla d'or olímpica per al seu país.
Una altra gesta va ser a càrrec de la arquera sud-coreana Sung Hyun Park, quan derrotant en la final al seu compatriota Sung-Lin Lee, va poder mantenir la supremacia coreana en aquesta especialitat, durant 6 edicions consecutives, establint una plusmarca mundial de 682 punts en 72 tirs. Així mateix, va ajudar a la República de Corea a establir un rècord mundial en la prova per equips.
 |
| Rohullh Nikpay d’Afganistán |
Com en tots els Jocs, sempre apareix un esportista que marca amb les seves actuacions un fet històric per al seu país. En aquest cas es tracta del practicant de taekwondo, Rohullh Nikpay, nascut a la ciutat de Kabul cabdal d'Afganistan, que va aconseguir per al seu país, la medalla de bronze en la categoria de -58kg. en vèncer en la final a Chu Mu-Ien de Taipei.
EL TRIST FINAL D'UN SOMNI
Una de les anècdotes, que sempre solen aparèixer en una olimpíada, la va protagonitzar l'atleta de Somàlia de18 anys Samia Yusuf Omar, quan en la seva sèrie de 200 metres llisos, va arribar a la meta 10 segons més tard que última.
 |
| Samia Yusuf Omar |
Aquesta magnifica atleta, que va ser la banderera de la seva delegació en la desfilada inaugural, es va guanyar possiblement, l'ovació més tronadora dels Jocs per la seva esportivitat. La precarietat de mitjans per entrenar al seu país, la misèria i una família trencada, per la mort del seu pare en la guerra, la va obligar a desplaçar-se a Etiòpia a la recerca d'un millor mitjà de vida, on va conèixer a destacats atletes, que la van animar a seguir en el seu esport preferit.
Aquest passatge, va succeir dos anys més tard de la clausura. Ella amb un bagatge ple d'il·lusions i projectes, va voler emular al seu compatriota Mo Farah, que en similars condicions, va poder refer la seva vida a Anglaterra, formant una família, i trobant l’entorn atlètic que volia.
L'adorable Samia, amb la idea d'emular al seu compatriota, no va dubtar un instant a emprendre l'aventura, per la qual cosa es va desplaçar fins a Líbia, para des d'allí, donar el salt definitiu fins a Itàlia. Però la fatalitat va voler, que ella mai arribés a la costa italiana, en naufragar la patera en què viatjava juntament amb altres persones, morint ofegada, quan ja s'albirava la costa italiana.
Per poder fer realitat els seus somnis, la mare de Samia, es va vendre una petita parcel·la de terreny, per poder sufragar-se els costos fins a Europa. En aquest desgraciat viatge, també van morir altres 18 joves africans.
La trista notícia va arribar a coneixement del Comitè Olímpic Somali, quan l'atleta d'aquest país, Addi Bile, antic campió mundial de 1500 metres, els va comunicar aquesta lamentable desaparició.
EL RECORREGUT DE LA TORXA OLIMPICA
Com sempre és habitual, l'encesa de la torxa va tenir efecte en les ruïnes d'Olí+mpia el dia 25 de març de 2008, començant un llarg recorregut al voltant del nostre planeta, en el qual visitaria a 136 ciutats de 23 països. La torxa ja havia estat presentada un any abans, pel president del Comitè Organitzador ( Bocog) Liu Qi i pel president del Comitè Olímpic Internacional, el belga Jacques Rogge.
Després de recórrer el país grec, i abans d'arribar a Pequín, la torxa que va ser embarcada a bord d'un Aeri Bus A330. Visitaria les ciutats de Almaty, Istanbul i Sant Petersburg, rememorant en certa manera, la Ruta de la Seda. Anteriorment i en el seu pas per diferents ciutats, va haver de sortejar diverses manifestacions, organitzades per grups a favor dels drets humans, que exigien amb respecte a l'entorn democràtic, demanat anul·lar els Jocs programats, a disputar a Pequín.
 |
| La torxa camì de Pequin |
Cal assenyalar, que el seu pas per diferents països occidentals, va coincidir amb l'esclat de la revolució del Tibet, precisament en aquest mateix any olímpic.
Les manifestacions van anar augmentant, arribant fins i tot a apagar-se el foc olímpic en diverses ocasions, i veure's obligat, el comitè organitzador (Bocog), a desviar diverses vegades el circuit establert.
Seria en Sant Francisco, on aquestes protestes van aconseguir el seu to més alt, amb una gran pancarta penjada enmig del Golden Gate, demanant un “Tibet Lliurem” Però a Europa no van ser menys, i on més es va notar la virulència sobre els drets humans, seria a Londres i París.
Si a Sidney, el foc olímpic va penetrar en el més profund del seu recorregut, amb una immersió sota el mar, en la Gran Barrera del Coral, en aquests Jocs de Pequín, la flama, gràcies a un meticulós operatiu, també va arribar al punt més alt, el cim l’Everest.
En total el recorregut d'aquest accidentat viatge, s’ estima que va ser de 137.000 km sent els portadors, 21.780 esportistes de diverses nacionalitats, que van trigar 130 dies per cobrir l'itinerari previst.
LA MASCOTA CADA VEGADA MÉS ORIGINAL
Per primera vegada una mascota estava composta per 5 personatges, per formar en el seu conjunt una imatge molt peculiar, com mai fins ara s'havia dissenyat. Els seus noms i imatges, van amanits amb el color de cadascun dels anells olímpics
-
BEIBEI, asociado a la Amabilidad y pruebas acuáticas
-
JINGLING, relacionado con la Inocencia y la halterofilia
-
HUANHHUAN, vinculado con el Temperamento y la lucha de combate
-
YINGYING, junto a lo Bueno y con el atletismo y la gimnasia.
-
NINI, siempre al lado de la Alegría y con los aros olímpicos.
ELS CINC PERSONATGES DE LA MASCOTA
 |
 |
 |
 |
 |
Aquestes cinc figures que componen en el seu conjunt la mascota oficial, se la va denominar com Fuwa (nens de la sort ) sent presentada l'11 de novembre de 2005. Cada nom representa la duplicació d'una de les síl·labes de la frase Béijïng huänyíng que en xinès mandarin significa “Pekin els dona la benvinguda”.
LA PROVA DE LA MARATÓ
Com és habitual aquesta prova dels 42.190 m. considerada per molts com la més emblemàtica dels Jocs, era esperada amb molta expectació, i també amb un cert temor per part de les atletes, a causa de la sufocant calor que es predeia a l'hora de començar la mateixa. No obstant la temperatura, contradient a les previsions, va ser de 24 graus.
 |
| Samuel Wanjiru |
La sortida es va efectuar sobre les vuit del matí, a la mateixa plaça de Tiananmen, la més gran del món, famosa i recordada pels luctuosos successos succeïts, amb motiu de la revolució cultural, on els morts es van explicar per centenars, segons algunes versions, quan l'exèrcit xinès, sota les ordres del Govern Socialista de Mao Tse Tung, va intentar resoldre per la força de les armes, a la famosa i trista Revolució Cultural dels intel·lectuals de Xina.
Van prendre la sortida en la mateixa, prop d'un centenar d'atletes, destacant-se des del començament els atletes africans que aviat es van distanciar del grup principal. El vencedor va ser un jove representant de Kenya, Samuel Wanjiru de poc més de 22 anys, que va donar la primera medalla olímpica d'or, al seu país en tota la seva història, amb una marca impressionant de 2h.06,32 seg., que millorava el rècord olímpic del portuguès Carlos Lópes, que ho tènia fixat en 2h.09,21 seg. des dels Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984. Van completar aquest podi el marroquí Jaouad Gharir amb 2h.07,16 seg. i l’etíop Tsegay Kebed amb 2h.10,00 seg.
Samuel Wanjiru va tenir un tràgic final de la seva vida, en morir a l'edat de 24 anys, en un accident que encara esta pendent per desxifrar. Segons les notícies de la policia del seu país, la seva dona quan tornava a casa, va trobar a Samuel ficat en el seu llit juntament amb una altra dona.
Després de recriminar-li la seva actitud, va tancar amb clau la porta de la seva habitació. Solament uns instants després, Wanjiru, presumptament, va saltar des de la balconada de la seva casa, caient fulminat contra el sòl. Es va suïcidar?, va ser empès?, intent de saltar? . Aquest tràgic succés va ocórrer uns tres anys després dels Jocs de Pequín, en el mes de maig de 2011.
Quant a les dones, la vencedora Constantina Tomescu de Romania, encara que no va aconseguir millorar cap plusmarca amb el crono, sí que es va coronar com la campiona més antiga (homes i dones) de la història amb 38 anys complerts, arrabassant aquest simbòlic ceptre al portuguès Carlos Lópes que ho posseïa amb 37 anys.
Després de l'arribada de l'atleta romanesa, amb una marca de 2h.26,44, van entrar en un disputadíssim final la keniata Catherine Ndereba amb 2h.27,06 seg i la xinesa Zhou Chunxiu amb 2h.27, 07seg.
LA PARTICIPACIO ESPANYOLA
 |
| El piragüista gallec David Cal |
La presència espanyola va estar composta per una delegació de 286 esportistes, incloent a 122 dones, que van tenir una destacada actuació, superant les aconseguides en les dues últimes olimpíades. En total es van aconseguir 18 medalles, de les quals 5 van ser d'or, 10 de plata i 3 de bronze.,. Quant a “Diplomes Olímpics” que corresponen, als classificats entre el 4t i 8è lloc, es van recollir 36 d'ells, xifra lleugerament per sota de les assolides en els últims Jocs.
Una dada molt significativa, va estar en la consecució de medalles en 11 esports diferents, per la qual cosa, globalment l'actuació d'Espanya, es pot considerar com la més brillant, després dels Jocs de Barcelona.
El banderer de l'equip, en la cerimònia d'inauguració, va ser el piragüista David Cal, comandant una formació, en la qual novament figuraven esportistes del camp professionals, com Rafa Nadal, Alberto Comptador, Samuel Sánchez o Alejandro Valverde, entre uns altres, que van tenir una brillant actuació.
La classificació en el medaller final, la va encapçalar USA amb 110 medalles, seguida per Rússia amb 72 i Regne Unit amb 47, ocupant Espanya el lloc 14º entre 81 països que van aconseguir com a mínim una medalla.
Els “Diplomes Olímpics” van venir per part dels següents esports: Atletisme (11) Ciclisme (4) Judo (3) Piragüisme (2) Gimnàstica Artística (2) Triathlón (2) Vela (2). La resta amb un (1) diploma, va correspondre a Taekwondo, Mountain Bike, Halterofília, Hokey sobre herba, Handbol, Esgrima, Natació, Bàsquet, Tir i Lluita Lliure.
 |
 |
 |
| Joan Llaneras | Rafa Nadal | Samuel Sánchez |
MEDALLISTES D'OR
|
Joan Llaneras |
Ciclisme |
Individual per punts en pista |
|
Samuel Sánchez |
Ciclisme |
carrera en línia sobre ruta |
| Rafa Nadal |
Tennis |
individual masculí |
|
Fernando Echavarri |
Vela |
classe Tornat |
|
Antonio Paz |
Vela |
classe Tornat |
| Saúl Craviotto |
Piragüisme |
K-2 500 m |
|
Carlos Pérez |
Piragüisme |
K-2 500 m |
MEDALLISTA DE PLATA
|
Anabel Medina |
Tennis |
dobles femení |
| Vivi Ruano |
Tennis |
dobles femení |
| Iker Martínez |
Vela |
classe 49*er |
|
Xavier Fernández |
Vela |
classe 49*er |
| Gervasio Deferr |
Gimnàstica Artística |
exercicis en el sòl |
|
Joan Llaneras |
Ciclisme |
categoria Madison |
|
Antonio Tauler |
Ciclisme |
categoria Madison |
|
Andrea Fuentes |
Natació Sincronitzada |
en Duo |
| Gemma Mengual |
Natació Sincronitzada |
en Duo |
|
David Cal |
Piragüisme |
classe C-1 1000 m |
| David Cal | Piragüisme | classe C-1 500 m |
|
Equip d'Espanya |
Hochey herba |
.Torneig masculí. |
|
Alba María Cabell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Laura López, Gemma Mengual, Irina Rodriguez, Paola Tirats i Gisela Morón |
Natació sincronitzada |
categoria per Equips |
|
Equip d'Espanya |
Bàsquet |
Torneig individual masculí |
MEDALLISTES DE BRONZE
|
José Luis Abajo |
Esgrima |
Espasa individual. |
|
Leire Olaberria |
Ciclisme en pista |
Individual per punts. |
|
Equip d'Espanya |
Handbol |
Torneig masculí. |
LA PRESÈNCIA DE L'ATLETISME ESPAÑOL
L'actuació de l'equip espanyol d’atletisme, malgrat ser l'esport amb més “Diplomes Olímpics” aconseguits, va estar molt lluny del que s'esperava d'ell, donat el potencial de la selecció, on van estar els millors espanyols del moment.
Des de feia 16 anys, l'atletisme espanyol mai havia tornat a a casa sense cap medalla, donant la sensació, de que el nostre esport estava envellit i acabant una època. Però el preocupant és que darrere d'ell i pensant en els propers Jocs de Londres de 2012, no albira el canvi generacional que tots esperaven.
El nostre equip d'atletisme va estar compost per 32 home i 22 dones, sent les actuacions més acceptables, les corresponents als diplomes guanyats per Jesús Garcia Bragado en 50 km marxa, amb un 4t lloc igual que Juan Carlos Higuero en el mateix 4t lloc en 1500 m.seguits en el lloc 5è per Frank Casañas en disc i per Luis Felipe Méliz en llargada, sent Francisco Fernández en 20 km marxa el 7é classificat i finalment a la 8ª posició Jackson Quiñones en 110 metres tanques.
Per part dels dones, les actuacions amb dret al diploma ho van aconseguir María Vasco en 20 km marxa, pel seu 5è lloc. En la 6ª posició es troben Natalia Rodríguez en la seva prova de 1500 m i Beatriz Pascual en la prova de 20 km marxa, per la altre banda, Ruth Beitia va obtenir diploma per la seva 7ª posició en alçada i finalment en 8è lloc, Iris Fuentes-Pila a la prova de 1500 metres.
La classificació entre els equips que van aconseguir almenys una medalla, la va encapçalar USA, amb 23 medalles, seguida de Rússia amb 18 medalles i tercera Jamaica amb 11, sent l’últim equip entre els 37 classificats, Lituània.
LA INOBLIDABLE CERIMÒNIA DE CLAUSURA
 |
| L’estadi de Pequin en la Cloenda Olímpica |
Si la cerimònia d'obertura ha estat considerada com una de les millors realitzades fins avui, la de clausura, també dirigida pel cineasta xinès Zhang Yimou, no ho va ser menys.
Un apartat molt especial va estar dedicat als 70.000 voluntaris, sense els quals, segons el president del Bocog, Liu Qi, no hagués estat possible aconseguir aquest gran èxit.
Després d'unes recreacions dels passatges mes destacats dels Jocs, van anar desfilant davant els ulls de tots els presents, diferents interpretacions musicals, donant pas a continuació, als equips participants, que alineats en els seus respectius sectors en el camp, es va procedir a guardonar als vencedors de la marató que havia finalitzat hores abans.
Finalitzat aquest primer blocg d'actes, l'alcalde de Pequín Guo Jinlog, va fer lliurament de la bandera olímpica al president del CIO Jacques Rogge, que aquest lliuraria al de Londres, Boris Johnson, manifestant, durant els parlaments de clausura, que aquests Jocs havien estat excepcionals.
Seguidament el president del COI dóna la paraula al president de Xina, Hu Jintao que dóna per clausurats els Jocs, d'aquesta XXIX olimpíada.
Una vegada lliurada la bandera olímpica a la ciutat de Londres, fa la seva entrada a l'estadi, el típic bus londinenc de color vermell, de dues plantes en el qual es desenganxa un escenari amb la presència dels conjunts musicals i els cantants anglesos Jimmy Page i Leonis Lewis, els quals amb les seves cançons i els seus ritmes, donen sortida a un dels moments estel·lars de la nit, amb l'aparició de les Spice Girls, amb l'afegit de la presència del futbolista anglès David Bechkam, la presència del qual, és acollida amb una atronadora ovació, quan després d'uns tocs de pilota, envia aquesta a la tribuna del públic.
 |
| Les Spice Girls |
En aquesta festa, després de l’apagada de la torxa, van intervenir altres estrelles de la cançó, destacant l'actuació del tenor espanyol Plácido Domindo, entre altres grans artistes, com el coreà Raín i els xinesos HanHong i Jackie Chan.
Aquest va ser l'acte de clausura que va tenir l’ esdeveniment olímpic, reconegut per tots com uns “Jocs de Somni”.
| Campions Olímpics | |||
|
100 metres llisos |
Usain Bolt |
9,69 |
JAM |
|
200 metres llisos |
Usain Bolt |
19,30 |
JAM |
|
400 metres llisos |
LaShaw Merrit |
43,75 |
USA |
|
800 metres llisos |
Wilfred Bungei |
1:44,65 |
KEN |
|
1500 metres llisos |
Asbel Kipruto |
3:33,11 |
KEN |
|
5000 metres llisos |
Kenesisa Bekele |
12:57,8 |
ETH |
|
10000 metres llisos |
Kenenisa Bekele |
27:07,17 |
ETH |
|
Marató |
Samuel Wanjiru |
2h.06:32 |
KEN |
|
110 metres tanques |
Dayron Robles |
12.93 |
CUB |
|
400 metres tanques |
Angelo Taylor |
47,25 |
USA |
|
3000 metres obst. |
Brimin Kiprop |
8:10,34 |
KEN |
|
Salt d'alçada |
Andrei Silnov |
2.36 |
RUS |
|
Salt de perxa |
Steve Hooker |
5.96 |
AUS |
|
Salt de llargada |
Irving Saladino |
8.34 |
KEN |
|
Triple salt |
Nelsón Évora |
17.67 |
POR |
|
Llançament de pes |
Tomasz Majewski |
21.51 |
POL |
|
Llançament de disc |
Gerd Kanter |
68.82 |
EST |
|
Llançament de martell |
Primoz Kozmus |
82.02 |
POL |
|
Llançament de javelina |
Andreas Thorkildsen |
90.57 |
NOR |
|
Relleus 4 x 100 metres |
Equipo de Jamaica |
37,10 |
JAM |
|
Relleus 4 x 400 metres |
Equipo de USA |
2:55,39 |
USA |
|
Decatló |
Bryan Clay |
8.791 p. |
USA |
|
20 km . marxa |
Valeri Borchin |
1h.19,01 |
RUS |
|
50 km . marxa |
Alex Schwazer |
2h.37:09 |
ITA |
| Campiones Olímpiques | |||
|
100 metres llisos |
Selly-Ann Fraser |
10,78 |
JAM |
|
200 metres llisos |
Verónica Campbell |
21,78 |
JAM |
|
400 metres lisos |
Kristine Ohuruogu |
49,62 |
GBR |
|
800 metres lisos |
Pamela Jelimo |
1:54,87 |
KEN |
|
1500 metres llisos |
Nancy Jebet Lagat |
4:00,23 |
KEN |
|
5000 metres llisos |
Tirunesh Dibaba |
15:41,40 |
ETH |
|
10000 metres llisos |
Tirunesh Dibaba |
29:54,66 |
ETH |
|
Marató |
Constantina Tomescu |
2h.26:44 |
ROU |
|
100 metres tanques |
Dawn Harper |
12,54 |
USA |
|
400 metres tanques |
Melanie Walker |
52,64 . |
JAM |
|
3000 metres obst. |
Gulnara Samitova |
8:58,51 |
RUS |
|
Salt d'alçada |
Tia Hellebaut |
2.05 |
BEL |
|
Salt de perxa |
Yelena Isinbáyeva |
5.05 |
RUS |
|
Salt de llargada |
Maurren H.Maggi |
7.04 |
BRA |
|
Triple Salt |
Francoise Mbango |
15.39 |
CMR |
|
Llaqnçament de pes |
Valeri Vili |
20.56 |
NZL |
|
Llançament de disc |
Stephanie Brown |
64.74 |
USA |
|
Llançament de martell |
Aksana Miankova |
76.34 |
BLR |
|
Llançament de javelina |
Barbora Spotáková |
71.42 |
CZE |
|
Relleus 4 x 100 metres |
Equipo de Rusia |
42,31 |
RUS |
|
Relleus 4 x 400 metres |
Equipo de USA |
3:18,54 |
USA |
|
Heptatló |
Natalia Dobrynska |
6.733 p. |
UKR |
|
20 km . marxa |
Olga Kaniskina |
1h.26:31 |
RUS |
LA MASCOTA DELS JOCS
 |
|
“Fuwa”, la mascota més multitudinària de la història olímpica |
Fonts d'informació:
Llibres de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme (AEEA)
Recerca per Internet
Arxius de la Real Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA)
Llibres de la IAAF WORLD RECORDS
Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí
Arxius de la International Athletic Foundation
Documentació pròpia
Gener de 2013