Introductor de l'atletisme professional a Espanya

Introductor de l'ateltisme professional a Espanya

Tomàs Barris fou considerat com el pioner de l'atletisme professional a Espanya i el primer atleta espanyol en disposar d'un manager propi. Estem parlant d'una època on la Federació Internacional d'Atletisme Amateur (I.A.A.F.), sols permetia als atletes percebre $2 USA per dia, com a despeses de butxaca, a més dels viatges i estades pagades pels organitzadors. Passar d'aquests límits suposava per l'atleta la desqualificació automàtica per professionalisme.

Després de la seva participació al festival de la ISTAF, a l'estadi olímpic de Berlín, l'any 1.957, després de batre el rècord espanyol de 2.000 m. llisos, el promotor suec Sven Ströemberg, sots director de l'important diari "Goteborgs Posten", li va proposar integrar-se al seu grup d'atletes americans (EEUU), per tal de participar en les seves gires estiuenques per Europa junt als millor atletes mundials.

La seva retribució econòmica, en principi, no era de les més elevades, i sempre anava en relació amb la importància dels mítings que disputava i de la capacitat d'espectadors de cada estadi. La seva relació amb aquest entorn, que va durar 2 anys, va permetre a Barris conèixer i aprofundir en les entranyes d'aquest professionalisme encobert, on es movia molt diner. Entrenadors, directius, managers, clubs, etc., eren persones molt hàbils a l'hora de sortejar les normatives vigents i on tothom feia el que podia. Una cosa tenia molt clara Barris: els atletes omplien estadis i percebien una mínima part de les importants recaptacions .

Fou a finals de 1.958, quan de comú acord, Tomàs Barris, es desvincula del seu manager i decideix anar lliurament en les seves actuacions per Europa. Coneixedor perfecte de tots aquests muntatges, cada cop descobreix nous mètodes per tal de sortejar les disposicions oficials. Els organitzadors no tarden en contactar directament amb ell, acceptant les seves condicions econòmiques.

L'èxit és superior a l'esperat, i les invitacions no paren d'arribar. Els clubs s'estalvien un 50 per cent i ell guanya dues vegades més. No tarden molt temps a imitar-lo altres famosos atletes que aviat formen un petit grup que no para de competir i entre els quals es troben el rècordman mundial i sotscampió olímpic dels 5.000 metres llisos, l'anglès Gordon Pirie.

Com tot s'ha de dir, la Federació Espanyola sempre va recolzar aquestes gires de Barris, mai va intervenir ni va aprofundir en elles. El més important en aquella època per a la Federació, era que gràcies als èxits s'enriquia la taula de rècords espanyols i l'atletisme hispà començava a tenir una certa credibilitat internacional Fou una política totalment positiva de la Federació que presidia Rafael Cavero i que el pas del temps ha corroborat totalment.