Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTÓRICS DEL TRIPLE SALT FEMENINÍ

L’atleta ucraïnesa, Inessa Kravets, actual recordwomen mundial de triple salt, amb una marca de 15. 50 aconseguida a Göteborg el 10 d’agost de 1995 .

UNA MICA D’HISTÒRIA DES DE ELS SEUS ORIGENS

Fins l’any 1990 aquesta disciplina no va tenir el reconeixement oficial per a l’homologació de les seves marques, malgrat que a molts països, especialment als EUA, Xina, com així mateix a molts antics països de l’antiga república soviètica, que cada cop eran més presents als seus programes atlètics. Es cert  que s’aceptaven els seus registres, que més tard figurarien al Llibre dels Records de l’IAAF, però com va succeir, en altres proves femenines, des de un principi, no es reconeixia la seva oficialitat, com a plusmarques mundials.

Per lo qual no seria  fins el dia 1 de gener de 1990, quan aquesta prova, tant a les competicions a l’aire lliure, com a pista coberta, va tenir el seu reconeixement, per part de la Federació Internacional, davant l’evidencia, cada cop més intensa de la masiva participació de la dona en aquesta disciplina, que ja va començar a tenir els seus primers moviments, a les darreries  del primer decenni del segle XX.

Sempre quan es profunditza als orígens històrics de quasi totes les proves femenines, inevitablement, sempre apareix el nom del “Vassar College” a la població Poughkeepsie (EUA), ha on el dia 8 de maig de 1909, una de les seves  alumnes  va participar  per primer vegada en una prova del triple salt.

Com no podia ser d una altre forma, va tenir que ésser a la festivitat del “Field Day”, quan Chartotte Hand, va assolir la distancia de 8.80 metres, marca, reconeguda per primer cop, dins la història d’aquesta prova.

Molt ràpid altres noies de diferents clubs i universitats, com Helen Hayes,  amb 10.21 metres, el dia 7 d’abril de 1913, a Sweetbriar, i de Elizabeth Stine, als “USA World GamesTrials” organitzats a Mamaronek, el dia 13 de maig de 1922,  saltant fins els 10.32 metres, varen  marcar un camí per ha on transitarien les noves  atletes dels EUA.

Però mentrestant, tot això succeïa, al continent americà, els clubs i les dones europees, no van voler a ésser menys, apareixen la suïssa  Adrienne Kaenel, realitzant a la ciutat de Ginebra, la primera marca reconeguda a  Europa, de 10.50, el dia 16 de juliol de l’any 1923, a la que varen seguir, la japonesa Kinue Hitomi, amb una marca registrada el dia 17 d’ octubre de 1926, de 11.62 metres.

Aquesta gran atleta oriental, que més a més, de ser una de les més destacades de l’època, va ser una gran lluitadora, per la recerca de la paritat de gènere al nostre esport, al costat d’altres emblemàtiques atletes, com la inoblidable Mildred “Babe” Didrikson. Hi ha que dir que Kinue Hetomi va ser una  gran  especialista, a la de pentaló, entre moltes altres disciplines atlètiques.

Es a partir d’aquest moment, quan aquesta disciplina va tenir una gran aturada  possiblement, per la manca de decisió de l’ IAAF, per admetre aquesta prova vaig el seu mandat, tenint-se que esperar per la seva continuació, fins l’any 1981, quan Terri Turner, de EUA, va assolir la marca de 12.43, el dia 9 de maig a la ciutat d’ Austin.

Altres marques destacades foren, a partir d’ aquest moment, els 13.21 de la mateixa atleta, a Baton Rouge en 1984, d’ Esmeralda García de Brasil, amb 13.68 al 1986, de Sheila Hudson d’EUA amb 13.85 al 1987, de Galina Chistyakova de l’URS, amb 14.52  al 1989, fins arribar al dia 25 d’ agost de 1990, quan la atleta xinesa Li Huirong, va saltar a Sapporo, 14.54 metres, marca reconeguda per l’ IAAF, com la primera atleta femenina de la historia, en ostentar una plusmarca mundial absoluta, en aquesta especialitat.

A dia d’avui, encara hi ha qui es pregunta, per que es va tenir que esperar tant de temps, fins arribar, a la dècada de l’any de 1990, per que l’IAAF dones la seva oficialitat, per acceptant-la, sota el seu mandat, malgrat, la gran quantitat de festivals, per tot el món. La resposta a dia d’avui, encara no es coneix.
Sempre dins del marc de la dècada de 1990, la succesiò de grans saltadores per tots els continents es incessant. Sempre dins del marc de la dècada de 1990, la succesiò de grans saltadores per tots els continents es incessant.

Els noms de Yamilé Aldama, de Cuba, amb 15.29, d’Anna Byriukova de l’URS, amb 15.09 i de Pareckevi Tsiamita de Grècia, amb 15.07 totes ells, realitzades al mateix any de 1993, son les antecessores entre d’altres, per l’aparició en aquesta constel·lació de grans estels, encapsalades  per l’ucraïnesa Inessa Kravets,  la qual al curs dels “Campionats d’ Europa a Göteborg” va aconseguir l’actual record mundial, amb un salt de 15.50 metres, el dia 10 d’agost de 1995.

Serà també, a les darreries d’ aquest segle quan per fi, el triple salt femení, va ser inclòs per primera vegada a uns “Jocs Olímpics”, essent la ciutat d’Atlanta, ha on es va reconèixer, per primer cop, com a campiona  olímpica a una dona.. Aquest honor va recaure, a l’atleta ucraïnesa Inessa Kravets, que el dia 6 d’ agost de 1996, assolia l’or, amb un salt de 15.33 metres.

Ja de ple al segle XXI, un nodrit grup de   destacades saltadores, no cedeixen d’acostar, l’ actual plusmarque mundial, que pot canviar de mans a qualsevol moment. Sempre es diu que els records se estableixen per que altres els superin, essent una d’elles per aconseguir-lo, la atleta de Camerun, Francoise Mbango, actual campiona olímpica a Pequin, que amb una marca de 15.39, va ésser molt a prop d’aquest objectiu, que fins ara, va resistint els intents de l’emblemàtica Tatyana Lebedeva, amb els seus 15.34 a Iráklio al 2004, com tanmateix de la grega, Hrysopiyi Dvetzi, amb 15.32 en Atenes també al 2004.

L’atleta russa Tatyana Lebedeva, va guanyar l’or, dues vegades  consecutives als mundials d’Edmonton al 2001 i Paris al 2003, assolint el bronze als “Jocs d’ Atenes”, de 2004, després de guanyar, la medalla d’or a la prova de llargada, en aquesta mateixa olimpíada.

L’ ASSIGNATURA PENDENT D’APROVAR AL NOSTRE PAÏS

Entrant de ple al nostre país, aquesta prova fins l’any 1978 estava totalment desapercebuda, no existint cap  referent, mitjanament fiables de cap tipus. El primer nom que apareix per primera vegada a un llistat, es precisament, al rànquing de l’ AEEA, nostre acreditada “Associació d’Estadístics d’Atletisme”, ha on Núria  Escrig de l’equip de la SEAT de Barcelona, aconsegueix en aquesta mateixa ciutat, una marca de 10.47 metres, al 1978, donant el primer pas, per a l’aparició d’altres atletes, com Amaía Sarasua de Guipúscoa, la qual 10 anys més tard arribaria, fins 11.96 metres a Tolosa, el 8 d’ octubre de1988, seguint la seva emprenta, Mari Carmen Murga, de Madrid, amb 11.97 al 1990, Aurora Lario, de Tarragona, amb 12.49, també l’any 1990, Estrella Roldán, de Madrid, amb 13.53 al 1993, i tancant el cicle del triple salt espanyol, de la ultima dècada del segle XX, l’atleta de Palència Concepción Paredes, una de les millors saltadores espanyoles, amb 14.30, el dia 28 de juny de 1994, a Segòvia.

COMENZANT A RECUPERAR EL RETARD DE MOLTES DÈCADAS

Patrícia Serrapio –2007		Concepción Paredes - 1994

Una vegada donat el primer pas, la progressió espanyola en aquesta prova, no tan ràpida com tots voldríem, no es fa esperar, sorgint noves practicants, entre les quals, ens trobem amb prometedores marques, a Immaculada Beitia,, amb 13.43 a l’ any 2000, com així mateix amb l’intent de l’especialista a llargada, Niurka Montalvo, amb 14.02, a l’any 2001, de Mª. Victoria  Mayo, amb 13.42 a l’any 2004, de Rebeca Azcona, amb 13.46 a l’any 2005, i de Patrícia Serrapio, la qual amb 14.00 a l’any 2007, son en mig d’altres, les que assenyalen el camí, per a trobar noves promeses per aquesta  prova.

És molt clar, que la novetat al triple salt espanyol, ho va  constituir sense cap tipus de dubte, el canvi d’esport, des de el bàsquet a l’atletisme, de Carlota Castrejana,  constituint un clar exemple, de que el nostre esport atlètic, sempre es obert i a l’abast, d’  esportistes, d’altres col·lectius esportius.

La nostra emblemàtica Carlota Castrejana, amb el seu prematur adéu a l’atletisme competitiu, deixa un forat difícil d’omplir, però deixant a la vegada, un nou al·licient, per a millorar la seva actual plusmarca espanyola de 14.64 metres, assolida a Birmingham el 4 de març de 1997.

Si parlem de registres a pista a l’aire lliure, la seva millor marca, que igualment, es la  millor d’Espanya, es de 14.60 metres, assolida el 1 de juliol de 2005, als “Jocs Mediterranis d’Almeria”, essent al costat de Concepción Paredes, i Niurka Montalvo, les úniques atletes espanyoles en superar els 14 metres.

Les 10 millors atletes espanyoles de tots els temps

Carlota Castrejana	14.64 (i)	Birmingham	4 agost 1995
Concepción Paredes	14.30	Segovia	28 juny 1994
Niurka Montalvo	14.02 (i)	Madrid	14 març 2001
Patricia Serrapio	14.00 (i)	Zaragoza	3 febrer 2007
Estrella Roldán	13.53	Madrid	15 maig 1993
Rebeca Azcona	13.48	Madrid	19 febrer 2005
Inmaculada Beitia	13.43	Barcelona	2 setembre 2000
Mª. Victoria Mayo	13.42	Palencia	3 maig 2004
Mª. Isabel Robles	13.32	Zaragoza	22 juliol 2006
Sara Ochoa	13.28	Màlaga	29 juny 1996

UNA GRAN CAMPIONA I UN EXEMPLE A SEGUIR

Carlota Castrejana, varies vegades campiona d’ Espanya, i actual recordwomen de l’ especialitat, amb un salt de 14.64 assolit a Birmingham, el 4 de març de 2007