Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTÓRICS DEL SALT AMB PERXA FEMENI.

ANTECEDENTS

Quan els homes aquesta disciplina, ja la practicaren al curs del segle XIX , les dones ho feien per primera vegada, als voltants del primer decenni de 1900, sent el marc d’aquestes evolucions, el “Vassar College”, situat a la població de Poughkeepsie, a l’estat de Nova York. Aquest centre educatiu, que va fer fundat a l’any 1861, sempre es va caracteritzar, pel impuls que pretenia donar a l’esport femení, ha on l’atletisme tenia des de un principi, un lloc preferent.

Aquest centre, exclusivament dedicat, per a la formació integral per a senyoretes, aprofitava la festivitat del Field Day, ( dia de camp) per a realitzar tot tipus de jocs recreatius, entre les quals de tant en tant, s’incloïa, alguna prova atlètica, dirigida per un dels seus professors, Dave Carey, un entusiasta del nostre esport, que sempre seguia les evolucions atlètiques, que es realitzaven en aquells temps..

Al curs d’un d’aquests festivals, al professor Dave Carey, se li va ocórrer l’idea de inventar alguna cosa, que s’assemblés salt amb perxa. Encara avui, no esta molt clar com es va realitzar el muntatge d’ aquest atípic saltómetre per aquesta prova.

Per la documentació trobada sembla a ser, com a una bastida, conformada per calaixos semblants a un plintòn, sobreposats un damunt del altre, amb una barra plana, ben fitxada pels seus extrems, damunt d’aquests suports.

Segons la competència, s’aixecava l’alçada incloent “algo”entre mig d’elles, per a fitxar l’alçada desitjada. Hi ha que assenyalar que les atletes podien posar las mans en aquest llisto, per completar el poder saltar més...?

Al curs d’una d’aquestes competicions, una alumne Almeda Barr, va arribar a saltar 1.60, encara que aquesta marca, mai va ser reconeguda, donat que això no era el salt amb perxa, però si li va valer per donar-li, d’alguna forma, la reglamentació que aquesta disciplina requeria.

No seria fins el dia 15 de maig de 1911, quan una altre alumna d’aquest centre docent, Ruth Spencer, saltava, de forma ja reglamentària, l’alçada de 1.72, a la població de Painesville, marca reconeguda, posteriorment, al llibre de records de la “International Athletic Foundation”

Malgrat que les arrels d’aquesta prova era a EUA, les primeres actuacions, amb una certa oficialitat, es van desenvolupar a la Xina, ha on les seves atletes, a partir de les dècades de 1980–1990, van demostrar a tothom, que a l’igual que els homes, tanmateix les dones, estaven capacitades per realitzar lo mateix, en aquesta prova..

La primera marca a Europa la va aconseguir l’ alemanya Helene Henneke, amb 2.35 el dia 17-07-1921 en Nürnberg, continuant amb les soviètiques Yelena Goldobina, amb 2.35 l’any 1924 i Zoya Romanota, amb 2.53 l’any 1935, aconseguides ambdós, a la ciutat de Moscu.

Si parlem fora del nostre continent, trobarem, conjuntament amb les saltadores xineses, a la neozelandesa Brenda Walker, amb 2.59 assolida a Wairoa, l’any 1969 essent totes elles, entre d’altres, les que es van interferir, en aquest aclaparant domini, que fins llavors exercien les atletes dels EUA.

UNA FOTOGRAFIA MOLT ENTRAÑABLE

Alumnes del Vassall College, reconegut com el bressol de l’atletisme mundial femení, al segle XIX

COMENÇA UNA NOVA ETAPA AL SALT AMB PERXA

La aparició de les atletes de Xina, va ser determinant, les quals gràcies a la seva constant organització d’ esdeveniments atlètics, incloent la prova de la perxa, va ser determinant, perquè molt aviat la IAAF, tornés a considerar la seva postura, decidint acceptar com oficials, a partir del any 1992, totes les marques, que compleixin els requisits reglamentaris, com a plusmarques mundials.

Les atletes que varen fer la primera explosió, Shao Jingwen, amb 3.73 al 1988, Zhou Minxim amb 3.76 al 1989, Zhang Chunzhen, amb 3.81 al 1990, que foren en certa forma, les que varen obrir el pas, perquè un altre compatriota seva, la mítica Son Caiyun, s’enlairés el dia 21 de maig de 1992, per primera vegada a la història, per damunt dels quatre metres, saltant fins els 4.05, a la ciutat de Nanking, marca reconeguda com la primera plusmarca oficial del món, que la pròpia atleta milloraria, unes quatre altres vegades, sent l’última d’elles assolida, a la ciutat de Tianjin, el dia 27 de febrer de 1996, amb un salt de 4.28.

Mentrestant tot això succeïa a arrel de tot el món, al nostre país, gens se sàvia, de que les nostres atletes poguéssim un dia practicar aquesta prova. Es va tenir que esperar fins a conèixer la decisió de la IAAF, vers aquest tema, per a començar a moure fitxa, a una especialitat, que ja feia dècades, es practicava a molts països del món.

No és estrany, per tant que aquest enorme retard ens passi ara la seva factura, allunyant-nos dels llocs d’honor dels llistats internacionals. Encara que també es cert, que per aquest motiu, les nostres noies tinguin ara per davant seu, un ampli espai de millora per a recuperar i aproximar-nos, una mica més, a les grans especialistes mundials, com tanmateix succeïa, amb d’altres disciplines.

EL GRAN REFERENT MUNDIAL D’ AQUESTA ESPECIALITAT

Sun Caiyun, la primera plusmarquista mundial, amb un salt de 4.05 l’any 1992, portant la torxa olímpica als Jocs a Pequín del 2008

L’ ÈPOCA DAURADA DEL SALT AMB PERXA

Una vegada definida l’actitud de la IAAF d’acollir sota el seu mandat totes les activitats atlètiques femenines, la progressió d’ aquesta prova no té límits sorgint contínuament noves practicants.

Els noms de Svetlana Feofanova, Jennifer Staczynski, Emma George, Stacy Dragila, Shuying Gao, Daniela Bàrtová i Katerina Badurova, amb moltíssimes més, són el repte, per a que apareixi per a primera vegada, dins del firmament d’aquesta prova, el nom de Yelena Isinbayeva, que el dia 13 de juliol del 2003, a la ciutat de Gateshead i saltant 4.82, assoliria el seu primer rècord mundial que, posteriorment enlairaria, fins els 5.05 en el trancurs de la celebració dels “Jocs Olímpics de Pequín”.

Anteriorment, Yelena Isinbayeva, ja havia assolit batre al llarg de la seva trajectòria atlètica, altres 15 plusmarques mundials absolutes a l’aire lliure i 12 en pista coberta.

LA PRIMERA I L’ÚLTIMA PLUSMARQUISTES OLÍMPIQUES I MUNDIALS

Stacy Gragila, 4.60 el 2000	Yelena Isinbayeva, 5.05 el 2008

ELS PRIMERS MOVIMENTS A ESPANYA

La primera atleta espanyola en aparèixer a un llistat de marques, va ésser la, Sivia Delgado, amb un salt de 3.77, el dia 22-02 de 1997 a València.

Molt aviat també apareixerien, al costat d’ella, els noms de la Paula Fernández, la Mar Sánchez, la Vanesa Rios, l’ Ana Rebeneque, l’Elena Marquina, la María del Mar Martínez, la Dana Cervantes, i l’Anna María Pinero, les quals aixecarien notablement el nostre nivell, recuperant a la vegada, aquest gran retard que teníem en relació amb d’altres països.

Una mostra d’aquesta ascensió la podem trobar amb la presència de Noroa Agirre, als llocs mitjans del rànquing internacional, amb el que ja és un pas molt important ja que li dóna el nivell de qualitat, que tant necessita aquesta disciplina. La seva marca de 4.56 és sense cap dubte un bon referent per a continuar amb la seva superació, que li permetrà arribar, als propers “Jocs de Londres” de 2012, amb una certa garantia d’èxit.

De la mateixa manera, cal esmentar la presència en aquest llistat internacional, de la Dana Cervantes, un altre referent, que va assolir 10 plusmarques absolutes d’Espanya, un altre exemple a seguir, per a les noves promocions d’atletes.

DUES GRANS ACTIUS ESPANYOLES DEL SALT AMB PERXA

Anna Maria Pinero	Dana Cervantes

REFERENTS HISTÒRICS DEL SEGLE XX

Plusmarques olímpiques, mundials i continentals

Cronologia de totes les campiones mundials

Sevilla	1999	Stacy Dragila	4.60	EUA
Edmonton	2001	Stacy Gragila	4.75	EUA
París	2003	Svetlana Feofanova	4.75	RUS
Hèlsinki	2005	Yelena Isinbayeva	5.01	RUS
Osaka	2007	Yelena Isinbayeva	4.80	RUS
Berlín	2009	Anna Rogowska	4.75	POL

Cronologia de totes les campiones olímpiques

Sidney	2000	Stacy Dragila	4.60	EUA
Atenes	2004	Yelena Isinbayeva	4.91	RUS
Pequín	2008	Yelena Isinbayeva	5.05	RUS

Les millors marques mundials de tots els temps

Yelena Isinbayeva	RUS	5.05	Pekí	18-08-2008
Jennifer Stczynski	EUA	4.92	Eugene	06-07-2008
Svetlana Feofanova	RUS	4.88	Iráklio	04-06-2004
Stacy Dragila	EUA	4.83	Ostrava	08-06-2004
Anna Rogowska	POL	4.83	Brusel.les	26-08-2005
Monika Pyrek	POL	4.82	Stuttgart	22-09-2007
Fabiana Maurer	BRA	4.82	Rio Janeiro	07-06-2009
Tatyana Polnova	RUS	4.78	Mónaco	04-09-2004
Annika Becker	GER	4.77	Wattenescheid	07-07-2002
Katerina Badurova	CZE	4.75	Osaka	02-08-2007
Chelsea Johnson	USA	4.73	Pekí	18-08-2008
Ivonne Buschbaum	GER	4.70	Ulm	29-06-2003
Vanesa Boslak	FRA	4.70	Màlaga	28-06-2006
Kellie Suttle	EUA	4.67	Jonesboro	16-06-2004
Carolina Hingst	GER	4.66	Karlsruhe	21-07-2004
Mary Sauer Vincent	EUA	4.65	Madrid	03-07-2002
Anastasia Shvedova	RUS	4.65	Praga	13-06-2007
Shuying Gao	CHN	4.64	Nova York	02-06-2007
Nastja Ryjikh Reiberger	GER	4.63	Nürnberg	29-07-2006
April Steiner	EUA	4.63	Normam	12-04-2008
Kyn Howe-Nadin	AUS	4.62	Melbourne	25-03-2006
Jillian Schartz	EUA	4.61	Jonesboro	13-06-2006
Paula Rybová	CZE	4.60	Valenje	21-06-2003
Melissa Mueller	EUA	4.60	Atascadero	09-07-2003
Yelena Belyakova	RUS	4.60	Tula	10-08-2003
Andrea Dutoit	EUA	4.60	Alburquerque	01-05-2004
Thórey Adda Elisoóttir	ISL	4.60	Madrid	17-07-2004
Tracy O’Hara	EUA	4.60	Palo Alto	30-05-2005
Erin Asay	EUA	4.60	La Jolla	24-04-2008
Emma George	AUS	4.60	Sidney	20-02-1999

Les 10 millors marques espanyoles de tots els temps a l’aire lliure

Noroa Agirre	4.47	Rivas	10-06-2004
Dana Cerventes	4.40	Salamanca	13-07-2004
Mª. Mar Martinéz	4.31	Valencía	22-07-2001
Paula Fernández	4.15	Puertollano	05-08-2000
Ana Rabeneque	4.15	Bydgoszcz	17-07-2003
Ana Pinero	4.05	Andujar	02-07-2005
Vanesa Rios	4.02	Avila	25-07-2001
Mónica Ballesteros	4.01	Castellón	01-06-2002
Gemma Pagés	3.95	Salamanca	05-07-2003
Mª. Soledad Barbero	3.91	Daimiel	17-07-1994

Millors atletes espanyoles per dècades

1990 - 1999	Dana Cervantes	4.25	25-07-1999	Sevilla
2000 - 2009	Noroa Agirre	4.56	17-07-2007	Sevilla

(Llistats tancats el 20/09/2009)

UNA FERMA ESPERANÇA PELS JOCS DE LONDRES DEL 2012

Noroa Agirre, actual campiona i rècordwomen d’ Espanya, una sòlida esperança, pels “Jocs Olímpics a Londres” el 2012.

Tornar a l'índex

Fonts d’ informació

Arxius de la RFEA
Recerca per Internet
Arxius de la AEEA
Documentació pròpia.
Llibre estadístic de la Irena Szewinska

Març de 2009