Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTÒRICS DE SALT D’ALÇADA FEMENÍ

Poster dels Jocs Olìmpics d’Ámsterdam de 1928, amb el debut femeni a una Olímpiada

EL BRESSOL HA ON VA NÈIXER L’ ATLETISME FEMENENÍ

Quan s’intenta la recerca dels orígens de l’atletisme femení, inevitablement tindrem que referir-nos al “Vassar College” situat en la localitat de Poughkeepsie distant uns 90 klms. al nort de Nueva York, limitant al costat del riu Hudson, dins del entorn d’ uns vells i frondósos boscs que envolten aquesta petita població.

El “Vassar College”, que vare fundat l’any 1861 per un cervecer anomenat Matthew Vassar, es un centre exclusivament dedicat per a la formació i educació integral de senyoretes, en el qual l’esport tenìa una parcel-la preferent, que aprofitant la festivitat del “field day” o dìa de camp, es realitzaven diferents pràcticas esportives, que sempre dintre d’elles, hi havía d’alguna prova atlètica, induits pels coneixèments que ja tenìen els seus professors, de l’ activitat atlètica dels homes des de feia varìas dècadas.

APAREÌXEN ELS PRIMERS RESULTATS EN SALT D’ ALÇADA

Com en altres cosas de la vida, tambè a l’esport les dones, ho han tingut pitjor que els homes. Quan l’atletisme masculí començava a realitzar els seus primers moviments,a la dècada de l’any 1820, elles feien lo propi a finals de segle, en unas condicions de molta precarietat, referent a instal-lacions i equipaments.

Va ésser al curs d’ aquests esdeveniments, quan una jove atleta, Bessie De Graff, saltava l’alçada de 1.23, el dìa 12 de maig de 1900, marca que va ser reconeguda posteriorment, al llibre dels record de l’“Internacional Athlétic Foundation”, com a millor registre del Segle XIX. Per primera vegada el salt d’ alçada femení ja tenìa un camí assenyalat per a la recerca de la seva credibilitat oficial

Encara que la seva incidència mediàtica no es podia comparar amb la dels homes, no sols pel retart amb rel.lació amb elles, sino més per l’indiferència dels aficionats. Però s’hauria de dir que mentres ells, realitzaven les seves evolucions en unes condicions i pistas normals, elles ho feien ha on podien.

Es te que fer esment que aquests festivals del “Vassar College”, varen tenir la seva continuaciò fins l’any 1969. A partir d’aquesta data, aquest centre va obrir les seves portes per l’accés d’ alumnes masculins, a la vegada que anaven forjant nous actius esportius en diferents esports. Però sempre sent fidèl al que li va donar renom universal, com a referent històric de l’atletisme femení.

SEGUÈIX LA PROMOCIÓ ATLÈTICA EN EL “VASSAR COLLEGE”

Una imatge val més que mil paraules. Tambè amb el cros, el “Vassar College” siguèix promocionant l’ atletisme femení en totes les seves disciplines

UNA MICA D’ HISTÒRIA ABANS DE LA SEVA PRESÈNCIA A UNA OLIMPIADA

Entrant de plè al segle XX, la participació de la dona en festivals atlètics al costat dels homes, era prácticament nula. L’indiferència i el rebutx del propi “Comité Olìmpic Internacional” (COI) fundat en París el dìa 23 de juny de 1894 sota la presidència del Baró Pierre de Coubertín, com tanmateix de la “Federatión International Amateur d’ Atletisme (IAAF) constituida el 17 de juliol de 1912 a Estocolm, sota la presidència de J.S.Edström, varem tancar totes les portes d’accés per trobar la paritat amb l’atletisme masculí.

No obstant aquesta increible actitut, rebutjant la presència femenina, en proves atlèticas dintre del marc de uns Jocs Olìmpics, es va convertir amb un estìmul per enfortir encara més, la pressió internacional que es ejercia en quasi tot el mòn, lo qual va motivar en gran messura, la constitució de la “Federación Internacional Femenina” (FSFI) l’any 1921 amb seu en París, donat que cada cop eren més les dones que s’anaven integrant al nostre esport, amb unes marcas molt aceptables per aquella època.

Es a partir d’ aquest moment, quan comença l’autèntica lluita de la dona per la recerca de la seva paritat de gènere, per la qual l’iniciativa de madame Alice Milliat coneguda com a la “pasionaría del deporte femenino” , amb el suport de les millors atletes mundials vare ser decisiva. (Veure a l’ índex d’aquesta pàgina “les primeras actuacions femenines de l’atletisme mundial”amb data 14-11-2006.) per poder conèixer amb tots els seus detalls, la gran dimenssió mediàtica que va provocar aquesta decisió

Una vegada conformada la “Federación Deportiva Femenina Internacional” (FSFI), es quan l’atletisme femení trova el seu lloc natural, amb els seus propis calendaris, les seves plusmarques i les seves propies competicions internacionals, dintre de les quals destacan les quatre edicions del “Campionat Mundial Femení”organitzats a París l’any 1922, a Göteborg , l’any 1926, a Praga l’any 1930 i finalment a Londres en 1934.

Es a dir, amb la mateixa cadència de quatre anys, com als “Jocs Olìmpios”. La gran participació de nacións, en aquests campionats mundials, varen ésser un gran problema pel COI, que no va tenir més remei, que claudicar davant la forta pressió ejercide, aceptant la presència femenina als “Jocs d’Amsterdam de l’any 1928” encara que amb un restringit programa de proves, malgrat lo qual la participació de les dones amb més de 300 atletes, va ésser el 10 per cent global de tota la participació.

LA MEDALLA OLÌMPICA PER ALS CAMPIONS D’ AMSTERDAM

Comentada la etapa mès difícil de l’atletisme femení i entrant de plè amb la cronología de les millors marcas que anaven aparèixen en els rànkings mundials, ens trovem que abans de la constitució de la IAAF, la millor registre correpont a les atletes nordamericanes Isabelle Awain i Miriam Heermans, quan a la petita població d’Aurora al estat de N.Y. pasaren el llistò situat a 1.44 el dìa 16 de maig de 1911, sent no obstant la millor marca abans de l’ aparició de FSFI, l’assolida per la britànica Joan Belasco, amb un salt de 1.62 a la població de Ramsgate, el dìa 27 de maig de 1920, encara que debut a l’col.locació del llistò, del qual deien que no era reglamentari, no va poder ser homologada l’esmentada marca.

Per lo tant el primer record homologat per la FSFI correspont a l’atleta nordamericana Nancy Vorhees amb un salt de 1.46 al curs d’un festival organitzat a la ciutat de Simsbury el 20 de maig de 1922, essent el ùltim, abans d’assumir l’IAAF el control oficial de les dones a l’any 1932, el de l’holandesa Carolina Gisolf es và enlairar fins una alçada de 1.62 a la ciutat d’ Amsterdam el 12 de juny de 1932.

COMENÇA EL CONTROL SOTA EL MANDAT DE L’ IAAF

Encara que sempre baix mìnims, i amb un reduit programa de proves, l’IAAF, va aceptar la presència femenina en els “ Jocs Olìmpics d’ Ámsterdam de 1928”, amb cinç disciplines:.100 m llisos, 800m, llisos, salt d’ alçada , llançamient de disc i relleus de 4x100.

Un fet rellevant que va cridar poderosament l’ atenció, vare ser l’ absència del creador dels jocs olìmpics, el Barò Pierre de Coubertín, que per malaltia, li va impedir ésser present en la ceremònia inaugural. Això va provocar tot tipus de comentaris, entre els que havia una majoria que deien, que el motiu era  no volguer presènciar amb els seus propis ulls, alló que sempre ell va rebutjar. Una dona en una pista atlètica, competint, conjuntament amb els homes en uns  Jocs Olìmpics.

Es obvi el dir que el primer titol i la primera   plusmarca olìmpica femenina en salt d’alçada, correspont a l’ atleta canadient Ethel Catherwood passant el llistò situat a 1.59, amb un estìl molt personal, com succedia amb la majoria de especialistes. 
                                                                                             

 

ELS PRIMERS TÌTOLS I LES PRIMERES PLUSMARCAS

Ja amb les portas obertes per oficialit-zar les marcas, aparèix el nom d’ una dona nordamericana, Mildred “Babe” Didrikson la qual va marcar un època dintre del nostre esport, lluitant tant dins de les pistas, com fora d’elles, quan s’ intentava recuperar per l’ atletisme femení el lloc que li corresponia.

Va tenir l’honor de compartir la primera plusmarca mundial, homologada por l’ IAAF, amb la seva compatriota Jean Shiley, que va guanyar l’or en els “Jocs de los Ángeles”, al realitzar totes dues, un salt de 1.65, el dìa 7 d’ agost de 1932. Hi ha que fer esment de que Mildred, và guanyar l’or en aquesta mateixa olìmpiada, a les proves 80 metres tanques i javalina, sent considerada per totes les institucions, com l’esportista mès completa de l’historia, sobresortint en natació, basket, golf i atletisme.

En referència a les millors marcas, tindrem que remontar-nos desprès dels “Jocs Olìmpics de Berlín de 1936”, que va guanyar l’atleta hungaresa Ibolya Csak amb un salt de 1.60, fins als “Jocs de Londres” de l’any 1948, desprès del llarg parèntesis provocat per la segona guerra mundial, ha on va aparèixer la que es renoneguda com la millor atleta de l’història, l’holandesa Fanny Blankers-Koen, guanyadora de quatre medalles d’or en aquests jocs.

Aquesta extraordinària atleta, que ja tenìa una marca de 1.71 assolida en Ámsterdam el dìa 30 de maig de 1943, và guanyar en aquests Jocs Olìmpics quatre medallas d’or,100 metres llisos, 200 metres llisos, 80 metres tanques i el relleu 4x100. Al curs de la seva carrera atlètica, Fanny Blankers-Koen, va aconseguir 20 records mundiales en diferents disciplines.

 

 

COMENÇA UNA NOVA ERA DEL SALT D’ ALÇADA

Continuant amb la cronología d’aquesta disciplina, trobarem a les dècadas de 1950/ 1960 a la que mès tard serìa reconeguda com a la millor saltadora de l’història, la rumanesa Iolanda Balas, dues vegades campiona olìmpica en Roma 1960 i Tokio 1964, de la qual el seu palmarès incluèix la consecució de 14 plusmarcas mundials a l’ aire lliure i quatre a pista coberta, essent el seu millor registre el 1.91, assolit a Sofía el 16 de juliol de 1961, que va permanèixer inalterable com plusmarca mundial durant deu anys.

Iolanda Balas considerada com a la millor saltadora d’ alçada de tots els temps, amb un estìl de salt molt personal

Fins l’apariciò de l’estìl Fosbury, quasi totes les saltadoras tenìen el seu propi estìl de salt, que era com una barreja del Lewden i del rodillo ventral, per lo qual era difìcil el poder definir en aquella època, qual era el tipus idiòni de salt.

APARICIÓ D´ UNA NOVA TÈCNICA

A partir dels “Jocs de Mèxic de 1968”, aquesta especialitat entra dins de una nova dinàmica per la continua aparició de noves atletes, en part graciés al nou estìl de salt del “Fosbury-Flop”, del qual quasi totes les millors especialistes ho asumei-xen com a propi, i potser tambè pel canvi de la pista de batuda, que passa de la cendre al tartán, amb lo qual les millores sòn evidents. Les comparacions en marcas, tant abans com d’ara, després d’aquesta nova tècnica, no es poden fer per que tot es diferent

Quan l’alemanya oriental Rosemarie Ackermann, la primera atleta en passar els 2.00 metres d’alçada, el 26 d’ agost de 1977 a Berlín-Oest, es comença a trobar el camì pel qual transitarant grands atletes, com l’italiana Sara Simeoni, amb 2.01 al 1978, l’alemanya Ulrike Meyfarth, amb 2.02 al 1982, la rusa Tamara Bykova amb 2.05 al 1984, la búlgara Lyudmila Andonova, amb 2.07 al 1984, totes en el seu moment recordwomens mundials, sense oblidar a la croata Blanka Vlasic, que tambè amb 2.07 al any 2007, donen pàs a l’actual recordwomen mundial, la bulgaresa Stefka Kostadinova, amb un salt de 2.09 assolit a Roma el 30 d’ agost de 1987.

Mentrestant al nostre país, amb l’aprenantatge del nou estìl de salt, com així mateix al treball i l’empenta de totes les nostres atletas, el rànking espanyol s’anava enriquint cada cop una mica més.                     

Els noms de María Teresa Roca, amb 1.70 l’any 1972 i de Sagrario Aguado, amb 1.73 l’any 1975, eran les predecessores, d’un il.lustre llistat de atletes, com Carolina Nolten, Isabel Mozón, Adelina Recio, Asunción Morte, María Mar Martinez, totes elles en el seu moment plusmarquistas d’Espanya, que varen ser a la vegada, les encarregades de donar el relleu a Marta Mendía, 1.96 a pista coberta al 2004, hi a Ruth Beitia, 2.02 en el 2007, essent aquesta ùltima, la primera espanyola en franquejar el llistò situat a 2.00 metres d’alçada.

UNA EXTRAORDINARIA CAMPIONA EN SALT D’ ALÇADA

L’ atleta búlgara, Stefka Kostadinova, actual recordwomen mundial amb un prodigios salt de 2.09, realitzat a Roma el dia 30 d’ agost de 1987

Referents histórics dels segles XIX i XX

Records olímpics,mundials i continentals

Record olímpico	Yelena Slesarenko	RUS	2.06	Atenes	28-08-2004
Record mundial	Stefka Kostadinova	BUL	2.09	Roma	30-08-1987
Record d’ Europa	Stefka Kostadinova	BUL	2.09	Roma	30-08-1987
Record d’ Africa	Hestrie Cloete	RSA	2.06	París	31-08-2003
Record d’ Asía	Ling Lin	CHN	1.97	Hamamatsu	07-05-1989
“ “	Svetlana Zalevskaya	KAZ	1.97	Pierre-Bénite	14-06-1996
“ “	Tatyana Efimenko	KGZ	1.97	Roma	11-07-2003
Record d’Oceanía	Vanesa Ward	AUS	1.98	Perth	12-02-1989
	Alison Inverarity	AUS	1.98	Ingolstadt	17-07-1994
Record d’ Amèrica	Silvia Costa	CUB	2.04	Barcelona	09-09-1989

Totes les campiones olímpicas de l'era moderna

Cronología de totes les campiones mundials

Les 15 millors marcas mundials de tots els temps a l’aire lliure y P.C.

Stefka Kostadinova	BUL	2.09	Roma	30-08-1987
Kajsa  Bergqvist  (i)	SWE	2.08	Arnstadt	04-02-2006
Blanka Vlásic	CRO	2.08	Zagred	31-09-2009
Lydmila Andonova	BUL	2.07	Berlín	20-07-1984
Heike Henkel  (i)	GER	2.07	Karlsruhe	08-02-1992
Hestrie  Cloete	RSA	2.06	París	31-08-2003
Yelena Slesarenko	RUS	2.06	Atenes	28-08-2004
Ariane Friedrich	GER	2.06	Berlín	14-06-2009
Tamara Bykova	RUS	2.05	Kiev	22-05-1984
Inga Babakova	UKN	2.05	Toquio	15-09-1995
Tia Hellebaut	BEL	2.05	Pequín	23-08-2008
Silvia Costa	CUB	2.04	Barcelona	09-09-1989
Louise Ritter	EUA	2.03	Austín	08-07-1988
Niké Bakogianni	GRE	2.03	Atlanta	03-08-1996
Mónica Lagar  (i)	ROM	2.03	Bucarest	23-01-1999
Antonieta Di Martino	ITA	2.30	Milán	24-06-2007

                                          (i) (Pista cubierta)

Les millors marcas espanyoles per décades

Les 10 millors marques espanyoles de tots els temps a l’aire lliure

Ruth Beitia	2.02	Sant Sebastíá	04-08-2007
Marta Mendía	1.95	Xerez	02-08-2003
Solane Witteveen	1.93	Vic	17-08-2000
Carlota Castrejana	1.89	Granada	25-05-1996
María Mar Martinez	1.88	Getafe	26-05-1991
Gema Pozuelo	1.87	Sant Sebastià	04-08-2007
Isabel Mozún	1.86	Barcelona	01-07-1984
Asunción Morte	1.86	Barcelona	19-07-1986
Arrate Azcona	1.85	Segovía	29-06-2000
Raquel Alvarez	1.85	Alcala de Henares	07-07-2007
Imma Clopés	1.82	Alhama	04-05-1996

                (Tots els llistats tancats el 20/09/09)

LA MILLOR SALTADORA ESPANYOLA DE L’HISTÒRIA

Fonts d’ informació

Recerca per Internet
Llibre dels records de la IAAF
Arxius de l’AEEA
Documentació pròpia

Tornar a l'índex

Decembre de 2008