Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

DESPRÉS DELS JOCS OLÌMPICS DE PEQUÍN
I ABANS DELS DE LONDRES

Fent un breu repàs dels esdeveniments assolits en general, pels nostres atletes en els recents Jocs Olímpics, vull començar aquest breu comentari, amb un missatge a tots els nostres col·legues atlètics, recordant-los que en esport, unes vegades es guanya i en unes d´ altres es perd, però sempre recollint del negatiu, la part mes positiva, que també la té, per a aprofitar-nos posteriorment amb nous reptes.

Si fa molt poc temps érem bons, ara de cop i volta no podem tornar-nos dolents. Cal seguir treballant i lluitant, pensant ja en els "Jocs de Londres de 2012, per aquellsque puguin arribar en el seu plenitud de forma, amb la confiança de poder assolir un lloc de podium.

El nostre país en les ultimes dècadas, potser ha valorado en excés les excelents actuacions dels nostres atletes, en tants campionats europeus, ja siguin en pista coberta, aire lliure, lligas europeas, i altres esdeveniments, amb lo qual el llistó d’aquestes actuacions al nostre continent, ha estat bastant elevat, però possiblement a nivell mundial, no es correspont amb la realitat del que tením a Europa i menys al nostre propi país.

L'avís de la capital de China, no ha de caure en sac trencat i del mateix s'han de treure les conclusions que procedeixin, començant a treballar des de aquest moment, de cara als “Jocs de Londres” que practicament tením molt a la vora, hi ha on tenen d’enfocar-se tots els nostres objectius.

El fet de que ni un dels 54 atletes presents a Pekín, no haixi pogut portar, malgrat algunes bones actuacions, una sola medalla, vol dir entre d’altres coses, que algo hi ha que cambiar, que al meu entendre no es una d’altre, que l’organigrama de treball adequat, per promoure aquest relleu generacional que tant necessita el nostre esport.

Encara que també s’ha de dir, que sense el suport de les institucions esportives, sobre tot les Autonòmiques, poc podran fer les nostres federacions per que aquest objectiu es pugui complir.

LO MILLOR DELS JOCS OLÌMPICS DE PEKÍN

El jamaicà Usaín Bolt, el nou icono de la velocitat mundial, guanyant la medalla olìmpica assolint el record mundial, amb l’ increíble temps de 9, 69, amb un avantatge tan amplia, com potser, mai vista en una final olìmpica dels 100 metres llisos, fent demostració de una força i una soltesa que parlen per si mateix de la seva relaxació final

AMB EL PENSAMENT POSAT ALS JOCS DE LONDRES DE 2012

L'atletisme com esport individual, no pot tenír per a molts, l'atractiu que poden tenir altres esports d'equip, pel que no hem d'oblidar, que la nostra actual joventut, amb el pas del temps ha anat canviant els seus costums i les seves preferències, per altres esports i altres atractius lúdics més divertits per ells.L’exemple més a prop ho tením a Pekín, ha on la quasi majoría de medallas han sigut per esports d’equip.

Mes que entrenadors experts, el que necessita el nostre atletisme, són dinamitzadors en clubs i centres escolars, per a tractar que l'etapa final com a juvenils, no suposi per als nostres jovenes practicants el cicle final de la seva activitat atlètica, com esta succedint en molts nùclis atlètics de la nostra nació.

Els entrenadors d'elit, que per a això tenim els centres de tecnificació, han de ser els responsables dels atletes que arriben fins a ells, quan ja tinguin contrastada una certa qualitat de progressió, que vindrà avalada pel treball d'aquests entrenadors i dinamitzadors, que cal crear, lo més aviat possible, per les diferents comarques de la nostre geografía espanyola.

EL PREÀMBUL DELS CAMPIONATS D’EUROPA A BARCELONA DEL 2010

Esta molt clar que la tabla estadìstica dels millors atletes espanyols, que inserto més avall, ja ens marca també el camì, anteriorment assenyalat, per trobar aquest canvi generacional que tots desitjem, després d’unes etapes de màxima brillantor.

El fet que un atleta espanyol molt a prop dels 39 anys d’ edat, com es el cas de Jesús García Bragado, “sombrerazo” pel seu exemple i pundonor, haixi sigut el millor representant espanyol, assolint el quart lloc als 50 kilòmetres marxa, ja ens diu molt clarament que el panorama que s’acosta darrera seu, es veritablement preocupant, si desitjem millorar la nostre actuació dels ùltims Jocs Olìmpics.

Jesús García Bragado

Com es pot observar 13 d’aquests 23 atletes, masculins i altres 13 de 23 femenines que actualment encapsalen els nostres ránquings nacionals, per imperatius de la seva edat, possiblement arribín molt justos per els “Jocs de Londres”, donat que en aquell moment la seva edat, que oscil.larà, entre els 32 i 37 anys, no sigui la mes adequada, per a superar tot lo que han realitzat fins ara.

Es possible que aquests “Campionatos d’ Europa a Barcelona de 2010” suponsin per a molts d’ells, el final de la seva destacada etapa atlètica, si es que algù no la ha donat molt abans per finalitzada. Però el somiar per Londres, serà per algun d’elles / elles,un tema quasi impensable.

Aquests campionats a Barcelona, mai haurien de ser l'objectiu final d'aquests quatre anys que encara resten per a la cita londinenca, si no més bé, com a trampolí que ens té que llançar cap ells, amb les condiciones atlètiques adequades.

Els campionats europeus com tots coneixem, s'han anat devaluant poc a poc amb el pàs del temps, sent considerats en l'actualitat, com un esdeveniment importnat, però de segón ordre, que gens tenen a veure, amb amb la qualitat que tenen, tots uns “Jocs Olímpics” ho d'un “Campionat Mundial a l'aire lliure”.

Uns campionats europeus sense els millors especialistas mundials de velocitat, tanques, mig-fondistes, fondistas i corredors de marathó, entre d’altres especialitats, dificilment es pot catalogar com un esdeveniment ùnic, ha on centralitzar tots els nostres objectius,

Dècadas endarrera Europa tenia un percentatge de plusmarcas mundials absolutes que s'aproximava al 80% de tot el calendari atlètic internacional, la qual cosa comportava tenir la supremacia de l'atletisme mundial, conjuntament amb els EE.UU. Tot aixó referit a la categoría masculina. En quan a les dones aquests porcentatges, al transcurs d’aquells temps quasi no existien, però al día d’avui aquest nivell ja es molt més equilibrat.

L'abisme que existia entre els continents era enorme, sent inimaginable que no poques décadas més tard, tot seria diferent. La inrrupción dels països africans, asiàtics, australians, juntament amb altres petites regions del món, van servir perquè aquesta hegemonia, que fins llavors era d'exclusiva propietat de la vella Europa, estigués més repartida pels cinç continents, la qual cosa ha suposat un fet molt possitiu per al nostre esport.

En aquests moments la nostre atenció i màxima preocupació, sols té un objectiu fonamental: "ELS JOCS OLÍMPICS DE LONDRES DE 2012”

ATLETES QUE ENCAPSALEN EL RÀNQUING ESPANYOL MASCULÌ DE 2008

Atleta	Federació	Edat	Prova	Marca	Ciutat i data
Angel J. Rodriguez	Madrid	80	100 m	10,14	Salamanca, 02/08
Angel J. Rodriguez	Madrid	80	200 m.	20,61	Barcelona,19/7
Mark Ujakpor	Madrid	87	400 m.	46,25	Madrid, 05/07
Arturo Casado	Sevilla	81	800 m	1:45,58	Barcelona, 19/7
Juan C. Higuero	Burgos	78	1500m.	3:32,57	Roma, 11/0/08
Jesús España	Madrid	78	5000 m.	13:13,32	Huelva, 13/06
Juan Carlos de la Osa	Cuenca	76	10000 m.	27:28,31	Vigo, 11/07
Jackson Quiñones	Cataluña	80	110 m. t.	13,40	Annecy, 22/06
José M. Romera	Navarra	80	400 m. t.	50,86	Pamplona, 17/05
Rubén Palomeque	Cataluña	75	3000 obst.	8:20,07	Heusden, 20/7
Javier Bermejo	Ciudad Real	78	Alçada	2.27	Barcelona, 19/7
Igor Bychkow	Cataluña	87	Perxa	5.45	Monzón,11/07
Alberto Martinez	Madrid	82	Perxa	5.45	Móstoles, 16/7
Luis Felipe Meliz	Guadalajara	79	Llargad	8.15	Barcelona, 19/7
Andrés Capellan	Asturias	85	Triple	16.41	Oviedo, 20/7
Manolo Martinez	Léon	74	Pes	20.28	Salamanca, 15/06
Mario Pestano	Tenerife	78	Disc	69.50	Tenerife, 27/7
Moisés Campeny	Cataluña	79	Martell	70.96	Barbarà V. 08/03
Gustavo Dacal	Galicia	77	Javalina	75.46	Avilés, 28/06
David Gómez	Galicia	81	Decathló	7.578 p.	Hangelo, 28/06
Jorge González	Asturias	78	10 km. pista	43:38,85	Gijón 31/05
Fco. J. Fernández	Granada	77	20 km. ruta	1h.18,15	Cheboksary, 10/05
Mikel Odriozola	Guipúzcoa	73	50 km. ruta	3h.47,30	Cheboksary, 11/05
José M. Martinez	Madrid	71	½ Marathó	1h.02,46	Granollers 03/02
José Rios	Cataluña	74	Marathó	2h.09,58	Otsu- JPN. 02/03

ATLETES QUE ENCAPSALEN EL RÁNKING ESPANYOL FEMENI DE 2008

Atleta	Federació	Edat	Prova	Marca	Ciutat i data
Josephine Onyia	Valencia	86	100 m	11,45	Leiria (POR) 21/1
Eva Martín	Cataluña	85	200 m.	23,65	Barcelna, 19/7
Susana Fernández	Sevilla	78	400 m.	54,25	Huelva, 13/6
MargaritaFuentes Pila	Cantabria	82	800 m	2:02,15	Zaragoza, 31/5
Dolores Checa	Valencia	82	1500m.	4:02,77	Atenas, 13/7
Dolores Checa	Valencia	82	5000 m.	14:55,71	Oslo, 06/6
Isabel Checa	Valencia	82	10000 m.	32:07,78	Vigo, 13/7
Josephine Onyia	Valencia	86	100 m. t.	12,50	Berlín, 01/6
Laia Forcadell	Catalana	82	400 m. t.	56,24	Jerez, 24/06
Marta Dominguez	Palencia	77	3000 obst.	9:21,76	Barcelona, 19/7
Ruth Beitia	Cantabria	79	Alçada	2.01	Madrid, 05/7
Noroa Agirre	Guipúzcoa	79	Perxa	4.40	Leiria (POR) 21/6
Concepción Montaner	Valencia	81	Llargada	6.89	Avila, 20/7
Carlota Castrejana	La Rioja	73	Triple	14. 36	Tenerife, 26/07
Irache Quintanal	Cataluña	78	Pes	16.78	Leiria (POR) 22/6
Irache Quintanal	Cataluña	78	Disc	54.67	Huelva, 13/6
Berta Castells	Cataluña	84	Martell	66.33	Leiria (POR) 22/6
Mercedes Chilla	Cádiz	80	Javalina	61.81	Pekín, 19/08
María Peinado	Jaén	77	Heptathló	5.772	Tenerife, 27/07
Alessandra Aguilar	Toledo	78	½ Marathó	1h.1133	Granollers, 03/2
Alexandra Aguilar	Toledo	78	Marathó	2h.29,03	Rótterdam, 13/4
Beatriz Pascual	Madrid	89	10 km. pista	43,14’45	Tenerife, 26/07
María Vasco	Cataluña	75	20 km. ruta	1h.27,25	Pekín, 21/08

L’ ALTRE PERLA DELS JOCS DE PEQUIN

Yelena Isinbayeva, tot un icono del salt amb perxa, campiona olìmpica i plusmarquista mundial, amb un salt de 5. 05 als darrers “Jocs Olìmpics de Pekín.

Fons d’Informació:

Arxius de l’AEEA
Recerca per INTERNET
Arxius de la R.F.E.A.
Documentació propia

                                                                                          

Tornar a l'índex

Setembre del 2008