Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTÒRICS DELS 800 METRES FEMENÍ

Si hem de parlar de la prova més conflictiva que va haver d'afrontar la Federació Internacional, per a assumir-la sota el seu control, serà sens dubte la dels 800 metres femenins, on tant el president del CIO, Pierre de Coubertín, com el seu successor Henri de Baillet-Latour, els va venir com aigua vingudes del cel, les reticències del Papa Pio XI, que no veia amb bons ulls, aquests esforços físiques de les dones. La Seva Santitat, també va voler intervenir, per evitar aquesta dimensió mediàtica, que estava provocant aquesta polèmica decisió, entre tota la ciutadania mundial.

Una cosa tan natural, com és la participació de la dona per a la pràctica atlètica, amb un calendari de proves, igual que els homes, és un fet, que encara avui, costa d’entendre, quan veus que una dona corre més ràpid, que molts homes, en una prova tan dura, com  és la prova de la marató.

ELS PRIMERS JOCS OLÌMPICS, AMB PARTICIPACIÒ ATLÈTICA FEMENINA,
DE ÁMSTERDAM A L’ANY 1928

La primera prova olímpica dels 800 metres als Jocs d’ Amsterdam al 1928, al seu pas  pels primers 400 metres, amb Karoline  “Lina” Radke  guanyadora de l’or, amb la japonesa Kinué Hitomi, argent al seu costat

COMENÇA UNA NOVA ERA PER A L'ATLETISME FEMENÍ

Davant les fortes pressions exercides, en tot l'àmbit atlètic internacional, una vegada més la IAAF, que va haver de donar el seu braç a torçar, i poc a poc, va anar introduint alguna prova femenina, en els seus programes, sempre procurant escollir, el que ells consideraven, com més suaus i correctes, com els 100 metres llisos, llargada, alçada i algun relleu curt, però mai amb distàncies superiors als 200 metres.

Però davant el clam general, no havia altre remei, que allargar aquesta última distància, sent la seva prova de foc, el programar per primera vegada, als “Jocs Olímpics de Amsterdam” de 1928, conjuntament amb altres cinc proves, la dels 800 metres llisos, que consideraven com una barbaritat per a la dona.

La presència d'onze participants de diverses nacionalitats, va ésser en certa forma, com un “boomerarang”  per elles, alhora que un sedant per a la IAAF, atès que efectivament, l'arribada d'aquesta prova, va ser molt dramàtica, amb les atletes extenuades tombades en el sòl, sent precisa l'assistència dels serveis mèdics, per a ajudar-les en la seva recuperació.

Una escena que mai va deure succeir, però que va anar com aigua beneïda pel cel, per als oportunistes de torn, per a tirar encara més llenya al foc, en aquest controvertit tema de la paritat de gènere A l'endemà, un acreditat periodista, el nom del qual no val la pena mencionar, va saber treure fruit d'aquesta imatge, amb un contundent comentari, del qual es seu  titular deia.

“Ahir, allí baix van córrer 11 desgraciades dones, cinc de les quals van abandonar abans del final i altres cinc es van desmaiar tan aviat van creuar la meta”.

Sens dubte aquesta va ser l'excusa perfecta, perquè els talentosos membres de la Federació Internacional, segons ells carregats de raons, decidissin treure del calendari olímpic aquesta prova, que no va tornar a veure la llum olímpica, fins a 32 anys més tard, als “Jocs Olímpics de Roma” de 1960.

No obstant això el temps de la guanyadora Karoline “Lina” Radke, de 2,16, 4/5 va ser homologat com primer record olímpic i mundial, que va perdurar durant 16 anys, quan va aparèixer altra gran campiona, la sueca Anna Larsson, apoderant-se d’ ell, amb un temps final, de 2,13,8 aconseguits a Estocolm, el 30 d'agost de 1945, desprès d'haver-lo batut prèviament altres tres vegades.

DESPRÉS DE 32 ANYS, EL MIG-FONS FEMENÍ,
TORNA A ÉSSER PRESENT A UNS JOCS OLÌMPICS

Entre el parèntesi forçat per la II Guerra Mundial, l'atletisme femení seguia progressant contínuament, arribant fins i tot a participar en proves de marató, amb registres molt meritoris, com antany ho va fer, la britànica Violet Piercy, que el 3 d'octubre de 1926 en Chiswick, a on aconsegueix un temps de 3h. 40,22. Més tard, sota l’iniciativa de l’ americana, Merry Lepper en 1963, i la noruega Grete Waitz en 1979, s'incorporen altres atletes de tot el món, fins a aconseguir que al 1972 , aquesta prova fora admesa com una disciplina més, al calendari olímpic, trencant amb la vella teoria, de que les dones no podien competir en proves superiors als 200 metres, pel perill que això comportava, per a la seva pròpia salut.

Jyudmila Shevotsova, Medalla d’or als Jocs     de Roma 1960, amb nou record olímpics

El triomf definitiu d'aquesta lluita va arribar, quan als “Jocs dels Angeles” de 1984, al costat de les proves ja oficials, de 400, 800,1500, i 5000 metres, es va poder afegir per fi, a la mes esgotadora i dura de totes les proves, com sempre ha estat considerada la de marató, que va guanyar la nord-americana Joan Benoit, amb un registre de 2h. 25,52.

Com dada anecdòtica ha de dir-se, que els 10.000 metres, van haver d'esperar una mica més per a ser reconeguts, pel CIO dintre de l'olimpisme. Concretament fins als Jocs de Seül de 1988, on va guanyar la soviètica Olga Bondarenko, amb 31,05,21.

APAREIXEN LES GRANS CAMPIONES DEL MIG FONS MUNDIAL

Una vegada amb la llum verda per davant, aquesta disciplina, que juntament amb els 1500 metres, sempre tenen una gran acceptació, per la seva espectacularitat, mai va deixar d'estar present, en tots els grans meetings mundials, sobresortint al principi per damunt de  totes, les atletes prominents, dels països de l'Europa Oriental, de manera molt especial, els de l'Alemanya de l'Est, Unió Soviètica, i països dels seus entorns, polítics i esportius.

Ja en plena dècada dels anys 1960, els noms de Dixie Willis, d'Austràlia amb 2,01,2 en Perth el 03-03-1962, de la britànica Anne Packer, amb 2,01,1 a Tokio el 20-10-1964 i la iugoslava Vera, Nikolic, amb 2,00,5 a Londres el 20-07-1968, van ser les grans dominadores, abans de que per primera vegada a la història, una atleta baixés dels 2 minuts, gesta que va correspondre a l'alemanya federal, Hildegard Falck, amb 1,58,5 a Stuttgart el 11-07-1971 .

La soviètica Nedezhda Olizarenko,  amb el dorsal  281, guanyadora de la final dels 800 metres, als Jocs de Moscù de 1980, assolint  el record olímpic, amb 1,53,43 i segona millor marca mundial, de tots els temps

Però potser sigui la dècada de 1970, quan es va entrar a l'etapa daurada del 800 metres, amb el domini aclaparador com queda assenyalat anteriorment, de les atletes de l'Est, les quals es passen el record mundial d'unes a altres. Els noms de Svetla Zlateva de Bulgària, Valentina Gerasimova, Tatyana Kazankina, Nedezhda Olizarenko totes elles de l’ URS, aquesta ultima, ja amb una gran marca de 1,53,43 a Moscù el 27-07-1980, són les dominadores absolutes, fins a arribar a la txeca Jarmila Kratochvilová amb 1.53,28 actual record mundial, que va assolir a Mùnic el 26-07-1983.

Aquesta gran atleta que tanmateix, va ostentar el record del món dels 400 metres llisos, amb 47,99 a Hèlsinki el 10-08-1983, va abandonar la competició atlètica, amb una assignatura pendent d'aprovar, que no era altra, que complir el seu somni, de proclamar-se campiona olímpica.

L'ACTUAL CAMPIONA I RECORDWOMEN MUNDIAL

L'atleta txeca Jarmila Kratochvilová

LES NOSTRES FÉMINAS COMENCEN A DESPERTAR

Mentre tot això succeïa allèn les nostres fronteres, també a Espanya, amb totes els desavantatges, més d'una vegada exposades, de la nostra precarietat atlètica, va començar l'esperada recuperació del temps perdut.

Els primers moviments, van començar pocs anys abans de l’esclat del nostre conflicte bèl·lic Excepte alguna breu aparició com la de Joaquima Andreu, germana del prestigiós corredor de fons català, Manuel Andreu, que va aconseguir a Barcelona, el 31 de maig de1936, una marca de 2,36,2 la qual possiblement podia ser, l’última competició atlètica d'aquesta dècada.

Desprès, poc més es va saber del nostre atletisme femení. Cal conèixer que en aquells anys, la prova habitual en distàncies llargues a pista, en el nostre país, es centrava als 600 metres llisos, de la qual la millor marca de l'any, la va aconseguir a Barcelona, Rosa Raventós, amb 1,58,0. al curs de l’any 1933.

UN PROMETEDOR INICI DE LA NOSTRA RECUPERACIÓ

A partir d'aquells primers passos, l'atletisme femení en el nostre país, va caure a un estancament excessivament llarg, que va començar a despertar, en les dècades de 1960 i 1970, quan els noms de les guipuscoanes Maria Aranzazu Vega, Coro Fuentes, als que van seguir la guipuscoana Belen Azpeitia, quatre vegades Campiona d’Espanya, que conjuntament, amb Josefina Salgado, un altre gran atleta de aquella generació, encapçalant  el ranquing espanyol, amb registres molt notables, que donat per la seva empenta, eren previsibles.

Molt ràpid van seguir el seu exemple, Carmen Valero nostra primera atleta espanyola, participant a uns Jocs Olímpics, concretament a Montreal, en 1978, que tenint en compte, que aquesta distància no era la seva habitual, ja tenia una marca de 2,04,12. No es va trigar massa temps, quan una altra de les grans en aquesta distància, Rosa Colorado amb una marca de 2,00,33 aconseguida a Oslo el 04-07-1987, estant molt prop de ser la primera espanyola en baixar dels 2 minuts.

Solament es va trigar un any més, perquè aquest topall fos superat, la qual cosa va aconseguir, la nostra més completa mitja-fondista de tots els temps, Mayte Zúñiga, quan a Sevilla, el dia 1 de juny de 1988, aconsegueix la plusmarca nacional, amb l'extraordinària marca de 1,57,45, amb la qual li dóna, el toc de qualitat que tant perseguia el nostre atletisme.

Nuría Fernández		Mayte Martinez

Actualment aquest record aquesta resistint tots els intents de Mayte Martinez, 1,58, 29, Nuría Fernández, 2,00,35 i Irene Alfonso, 2,01,54, Margarita Fuentes Fila, Esther Desviat, entre altres destacades especialistes, que sens dubte, ho van a intentar, però que de moment, després de 21 anys, encara es manté inamovible.

Mai cal oblidar que els records, sempre s'estableixen, perquè unes altres ho millorin, pel que no existeix dubte, que amb aquest planter d'especialistes, que estan sorgint per totes les Autonomies espanyoles, sortirà al seu moment, la digna successora de la nostra emblemàtica campiona.

Referents històrics, olímpics i mundials

Millor marca segle XX	JarmilaKratochvilova	TCH	1,53,26	Munic	26-07-1983
1ªCampiona Olímpica	Karolina Lina Radke	GER	2,16,4/5	Amsterdam	02-08-1928
1ª  Record olímpic	Karolina  Radke	GER	2,16,4/5	Amsterdam	02-08-1928
1ª Campiona mundial	Jarmila Kratockvilova	TCH	1,54,68	Hèlsinki	09-08-1983
1º Record mundial	Karolina  Radke	GER	2,23,4/5	Breslau	07-08-1927

Actuals plusmarques, olímpiques, mundials i continentals

Record  Olímpic	Nadezhda Olizarenko	URS	1,53,43	Moscou	27-07-1980
Record  mundial	Jarmila Kratochvilova	TCH	1,53,26	Munic	26-07-1983
Record d’ Europa	Jarmila Kratochvilova	TCH	1,53,26	Munic	26-07-1983
Record d’ Amèrica	Ana Fidelía Quirot	CUB	1,54,44	Barcelona	09-09-1989
Record d’ Àfrica	Maía L. Mutola	MOZ	1,55,19	Zürich	17-8-1994
Record d’ Àsia	Dong Liu	CHN	1,55,54	Pequín	09-09-1993
Record d’ Oceania	Charlene Rendina	AUS	1,59,0	Melbourne	29-02-1976

Cronologia de totes les campiones mundials

Hèlsinki	JarmilaKratochvilova	1,54,68	TCH	1983
Roma	Sigrun Wodars	1,55,26	GDR	1987
Tokio	Lilia Nurutdinova	1,57,50	URS	1991
Stuttgart	María L.Mutola	1,55,43	MOZ	1993
Göteborg	Ana Fidelía Quirot	1,56,11	CUB	1995
Atenes	Ana Fidelía Quirot	1,57,14	CUB	1997
Sevilla	Luzmila Formanová	1,56,68	CZE	1999
Edmonton	María L. Mutola	1,57,17	MOZ	2001
París	María L. Mutola	1,59,89	MOZ	2003
Hèlsinki	Zula Calatayud	1,58,82	CUB	2005
Osaka	Janeth Jepkosgei	1,56,04	KEN	2007

Cronologia de totes les campiones olímpiques de l’ Era Moderna

Amsterdam	Carolina  Radke	2,16,4/5	GER	1928
Roma	Lyudmila Shevtsova	2,04,3	URS	1960
Tokio	Ann Packer	2,01,1	GBR	1964
Mèxic	Madeleine Manning	2,00,9	EUA	1968
Munic	Hildegard Falck	1,58,6	FRG	1972
Montreal	Tatyana Kazankina	1,54,94	URS	1976
Moscú	Nadezhda Olizarenko	1,53,43	URS	1980
Los Angeles	Doina Melinte	1,57,60	ROM	1984
Seül	Sigrun Wodars	1,56,10	GDR	1988
Barcelona	Ellen van Langen	1,55,54	NED	1992
Atlanta	Svetlana Masterkova	1,59,18	RUS	1996
Sydney	María L. Mutola	1,56,15	MOZ	2000
Atenas	Nelly Holmes	1,56,38	GBR	2004
Pekín	Pamela Jelino	1,54,87	KEN	2008
Berlín	Caster Semenya	1,55,44	RSA	2009

Les 10 millors marques mundials de tots els temps

Jarmila Kratochvilova	TCH	1,53,28	Munic	26-07-1983
Nedezhda Olizarenko	URS	1,53,43	Moscou	27-07-1980
Pamela Jelimo	KEN	1,54,01	Zürich	29-08-2008
Ana Fidelía Quirot	CUB	1,54,44	Barcelona	09-09-1989
Olga Mineyeva	URS	1,54,81	Moscou	27-07-1980
Yelena Soboleva	RUS	1,54,85	Kazán	18-07-2008
Tatyana Kazankina	URS	1,54,94	Montreal	26-07-1976
Doina Melinte	ROM	1,55,19	Bucarest	01-08-1982
María L. Mutola	MOZ	1,55,19	Zürich	17-08-1994
Yolanda Ceplak	SLO	1,55,19	Heusden	20-07-2002

Les millors marques espanyoles per dècades

196 0- 1969	María Coro Fuentes	2,12,6	San Sebastià	05-08-1969
1970 - 1979	Carmen Valero	2,04,12	Zürich	10-07-1976
1980 - 1989	Mayte Zúñiga	1,57,45	Sevilla	01-06-1988
1990 - 1999	Mayte Zúñiga	2,00,11	Oslo	14-07-1990
2000 - 2009	Mayte Martinez	1,58,29	Zürich	16-08-2002

Les 10 millors marques espanyoles de tots els temps

Mayte Zúñiga	1,57,45	Sevilla	01-06-1988
Mayte Martinez	1,58,29	Zürich	16-08-2002
María R. Colorado	2,00,33	Oslo	04-07-1987
Nuría Fernández	2,00,35	Rovereto	10-09-2008
Irene Alfonso	2,01,54	Huelva	10-06-2009
M. Fuentes Fila	2,01,76	Rivas	29-06-2007
Esther Desviat	2,02,20	Huelva	10-06-2009
Montserrat  Más	2,02,89	Huelva	20-06-2006
Montserrat Pujol	2,03,06	Oslo	01-07-1980
Patricia Conde	2,04,00	Saragossa	28-07-2007

           ( Llistats tancats el 5 de juliol de 2009)

LA MILLOR MIG FONDISTA ESPANYOLA DE TOTS ELS TEMPS

La nostra campiona i recordman Mayte Zúñiga

Tornar a l'índex

Fonts d'informació

Arxiu fotogràfic de Enric Plá.
Documentació pròpia
Recerca per Internet
Arxius de la AEEA
Arxius de la RFEA
Llibre de Irena Szewinska.

Juliol de 2009