Entrenador d'atletisme

Finalitzada la seva etapa competitiva com a atleta, Barris va accedir als cursos nacionals que es van celebrar a l'INEF de Madrid l'any 1,972, on va obtenir el títol d'Entrenador Nacional de 1ª Categoria. Anteriorment també va assistir al curs de Monitors Polisportius, que va tenir lloc a l'INEF d'Esplugues de Llobregat (Barcelona) que l'habilitava per impartir classes d'esports als centres d'ensenyament escolar.

El seu inici com a entrenador fou al club degà de l'atletisme nacional, C. A.  Laietània de Mataró, on durant 8 anys va realitzar un excel·lent treball de captació i formació de joves atletes que, procedents de diverses escoles, anaven engrossint aquell petit grup que Barris es va trobar en fer-se càrrec de la direcció tècnica d'aquest club.

Fou sota la presidència d'Antoni Bonamusa primer i de Manuel Corredó després, quan Barris va continuar amb el seu exhaustiu i positiu treball de consolidar aquesta entitat en el lloc que per la seva història li corresponia. La col·laboració de Bonaventura Brunet i tot un grup de directius, autèntics amants del nostre esport, fou un dels pilars bàsics en els que Barris sempre es va recolzar en la seva tasca per a conduir aquesta entitat a l'èlit de l'atletisme català.

Es va crear per primer cop un equip femení que encapçalat per Mercé Boixet i Mª Teresa Roca, entre d'altres, aviat aconseguiria un important nivell dins de l'atletisme femení català. Igualment es va crear una escola d'atletisme de la que van sorgir una gran quantitat de joves atletes que molt aviat assolirien també un destacat nivell a Catalunya i Espanya.

Actualment el C.A Laietània, sota la presidència de Jordi Buscà, que va recollir el relleu d'aquells romàntics del nostre atletisme, és una de les entitats esportives més sòlides i emblemàtiques de Catalunya.

ENTRENADOR DE FUTBOL

Una de les parts potser més desconeguda per un cert sector d'aficionats a l'atletisme, fou el canvi radical d'esport per part de Barris per la seva incurió en el món del futbol.

Després de superar els examens per a entrenar en categoria juvenil i regional, Barris va superar la selecció per tal d'accedir al Curs Nacional que es va celebrar a l'INEF de Madrid l'any 1,973, on va obtenir el títol que l'habilita a entrenar a equips de totes les categories, incloent les actuals de 1ª Divisió de la Lliga Espanyola. És company de promoció de destacats ex-futbolistes com: Luís Aragonés, Paco Gento i Luís Costa, entre d'altres.

Durant deu anys seguits, gràcies també al seu carisma i al seu prestigiós historial atlètic, que tant va influir a l'hora de signar contractes, va desenvolupar un excel·lent treball com a responsable màxim de les primeres plantilles de clubs històrics del futbol català. El seu major èxit fou jugar el partit de la promoció d'ascens a la 2ª Divisió A, entre el seu club, el C.D. Hospitalet i la U.D. Salamanca, en dos dramàtics partits que es resolgueren en un tercer de desempat al camp neutral de las Gaunas de Logronyo i on van perdre per 2-1 a l'últim minut.

Els seu equips van ser

ENTRENADOR D'ALTRES ESPORTS

Baloncesto

No hi ha dubte de que Barris sempre va saber aprofitar el seu historial atlètic i la seva relació amb personalitats esportives. A requeriment del seleccionador nacional de basquetbol Antonio Díaz Miguel i amb el vist-i-plau del President de la Federació Espanyola de Basquetbol, Raimundo Saporta, v acceptar un contracte per tal de fer-se càrrec de la preparació física de l'equip nacional. Era l'època dels Mundials de Iugoslàvia i dels Jocs Olímpics de Mèxic el 1.968, on Espanya va arribar al seu nivell més alt dins de tota la seva història en aquella època. Els Santillana, Buscató, Alfonso Martínez, Margall i Codina, entre d'altres, saben i recorden molt bé quant foren de positius els sistemes que Barris va adaptar al basquetbol, procedents de la seva esxperiència atlètica.

Rugby

També en aquest modèlic esport d'equip, Barris va desenvolupar les seves funcions de preparador físic requerit pel seleccionador nacional, Sr. Griñó. Es va responsabilitzar de la preparació del C.D. Universitari de Barcelona en la seva època daurada, on va assolir per primer i únic cop en el seu historial, el màxim títol de Campió d'Espanya d'aquest esport.